Cada dia que passa m’explota més el cap amb el Nàstic, per lo bo i per lo dolent. La fidelitat als colors ens posa molt fàcil tenir fe en la permanència. És la fe cega. La fe cega no beu de la racionalitat. Hi creiem perquè ens genera un sentiment de pertinença que va més enllà del joc o les persones (i entès com a persones a tota aquella gent que està al club, des de jugadors al president). És així. La fe cega és la que ens fa dir que dissabte podem aconseguir poc menys que un miracle si ho mirem des de la perspectiva de la derrota a Tarazona.
M’explota el cap amb el Nàstic. Cada dia et diuen una cosa al voltant de l’equip o la institució que em fa dubtar de tot. Xerrades, reunions, accions, moviments, insinuacions, trucades, documents que em fan tornar boig. Us ho dic de veritat. Lo del Nàstic és una bogeria, per lo bo i per lo dolent. Segurament això no és exclusiu nostre. La fe cega habita a molts clubs del món. No som únics, de fet no som els millors, que ho tinguem clar. Però som nosaltres. És el nostre Nàstic, és el nostre sentiment i són les nostres coses. Suposo que, en el fons, és la gràcia.
Dissabte estarem a Alacant o estarem enganxats davant el televisor. Els 90 minuts més importants de la història recent del Nàstic. Més que quan vam tornar a Segona Divisió 20 anys després, més que quan vam tornar a Primera Divisió 50 anys després. Ens juguem molt. No tot, perquè hi ha coes que no depenen de la gespa. Espero que tothom en sigui conscient.
Sort de la fe cega, perquè el que ens porta al Rico Pérez és una institució sense rumb, totalment a la deriva, amb decisions absurdes, incoherents i sense cap sentit. Ja no parlem del futur que és una autèntica incògnita.
Sort de la fe cega, perquè el que ens porta al Rico Pérez és un equip que no juga a res o juga a poc, que porta 6 derrotes consecutives fora de casa sense opció ni tan sols de rascar un punt. Amb un entrenador que ha dirigit 5 partits lluny de Tarragona i ha fet zero punts. Amb zero gols a favor.
Sort de la fe cega. La vostra fe cega, la de 9.000 persones que van al Nou Estadi i animen a l’equip. Es desesperen en alguns moments, però estan amb l’equip durant els 90 minuts de joc. Sort de la fe cega.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
