Des de que va començar el Com ho veus el 30 d’agost de 2021, fa cinc anys, aquesta és la primera vegada que gravem el programa en calent. Què vull dir? Que el Nàstic fa escassament 30 minuts que ha acabat el seu partit a Tarazona i ha perdut en un altre partit lamentable.
Una vegada més, trista imatge. Derrota amb greus errades defensives i sense reacció. 5 partits de Pablo Alfaro fora de casa, 5 derrotes. 7 gols en contra, cap a favor. Això no és casualitat. No és fruït de la mala sort, ni de les decisions arbitrals. La derrota gairebé ens condemna al descens. Ni guanyant els dos partits que queden potser ens salvem. Ja no depenem de nosaltres.
Ara està clar que ara ens hem de centrar en aconseguir aquest miracle. Però passi el que passi, descens probable o permanència in extremis i miraculosa, cal una reflexió estructural, no parcial. El que està passant no és una qüestió de jugadors o entrenadors o directors esportius, és una qüestió institucional. Hi ha responsabilitat repartida i compartida. Cal una reflexió global i parlar obertament cap a on volem anar i com ho volem fer. Sense embuts. Què farem i com ho farem. I no em serveix aquella cançoneta de que les reflexions es fan a la Junta General d’Accionistes i que qui vulgui parlar que ho faci allí. No! Estem parlant d’un possible descens a la quarta categoria del futbol.
Aaah, i tampoc cal esperar al 30 de juny. Després de tot el que està passant, cal donar la cara, cal donar explicacions i cal assumir els errors, però insisteixo, sobretot vull saber que ens espera en el futur. Quina és la planificació? Com ha de ser el Nàstic del futur? Aaah, i em nego a escoltar: hem de ser primers i pujar directe.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
