Tercera derrota consecutiva. Del 7 de 9 en l’inici, al 0 de 9. Parlem de paciència, creixement i aprenentatge des del primer dia, independentment dels resultats que aconseguís l’equip. I jo vaig acabar el partit a Múrcia pensant que és, fins ara, el partit que hauria de permetre aprendre més a l’equip, i també al cos tècnic. No sé si passarà o no, però és la sensació que em va quedar. El de Múrcia per mi és clarament el millor dels tres partits que l’equip ha jugat fins ara fora de casa, i no gaire lluny dels que ha jugat al Nou Estadi si és que no hi està per sobre. I tinc clar que ho va ser perquè encaixa un gol aviat, i a diferència d’Alcorcón crec que l’equip reacciona bé.
Personalment, tinc molts dubtes amb els fruits que pugui donar a llarg termini el bloc molt baix i enfonsat amb el qual l’equip ha competit molts minuts sense pilota en aquestes primeres sis jornades. En va donar les dues primeres, però força per sobre de les realitats dels dos partits. I ha estat molt poc efectiu des de llavors. En canvi, després d el’1 a 0 a Múrcia, per mi es va veure un Nàstic molt diferent. Un Nàstic que també hem vist en alguns trams d’altres partits, però segurament de manera excessivament irregular. Ara bé, com cada setmana venim dient, en victòries i en derrotes, no és moment de res més que de tenir paciència. Sempre exigència, però sense que ningús es posi nerviós de més.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
