Què voleu que us digui? No tinc més argumentaris, reflexions o opinions diferents als que us hem anat explicant les darreres setmanes o durant la temporada. És un suplici. Continua el suplici. El capítol d’aquest cap de setmana ja no ens sorprèn, tot i que algunes situacions descriuen molt bé la realitat d’aquest equip i d’aquest club, en definitiva.
Ja sabíem des de la jornada passada després de perdre al camp del Marbella que el Nàstic volia empatar a Cartagena i qui surt a empatar, acaba perdent. Si dones moltes oportunitats al rival, abans o després, acabes encaixant. I sinó tens presència ofensiva encara li poses més fàcil.
També cal dir que quan havies fet el més complicat per esgarrapar un punt (arribar al minut 90) és quan et fan el gol. Però no un gol elaborat gràcies a la qualitat del rival, no. Encaixes un gol amb una rematada de cap d’un jugador baixet a l’àrea petita quan tu jugues amb tres centrals. De traca.
És veritat que potser vas fer coses millors que al camp del Marbella, però tampoc dona per guanyar. De fet, dos desplaçaments consecutius, dues derrotes consecutives. Cap gol a favor, tres en contra. 6 derrotes en els últims 9 partits.
I situació classificatòria complicadíssima perquè tornes a entrar en posició de descens. El Nàstic encara depèn d’ell per assolir la permanència però cada partit que passa hi creu menys gent. No és una situació irreversible i ens hauríem d’aferrar a aquesta realitat. No és una situació irreversible, però clar has de guanyar. Mínim mínim mínim, dos partits, sinó tres. Però tot això, ja ho sabeu…
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
