La percepció que els castells són una activitat especialment perillosa podria començar a canviar. Un estudi recent liderat pel professor de la facultat de medicina i ciències de la salut de la URV, Manel González Peris, revela que la canalla castellera pateix més lesions que els infants que juguen a futbol, però aquestes són, en general, menys greus. El risc global és similar entre les dues activitats.
L’estudi està liderat per la Universitat Rovira i Virgili i la Xarxa Santa Tecla, i impulsat per la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller. Al Dr. González l’han acompanyat Marta Romeu i Montse Giralt, investigadores del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Universitat.
La recerca ha analitzat més de 2.100 nens i nenes durant dos anys, comparant la sinistralitat de prop de 100 colles castelleres amb 104 equips de futbol. Els resultats indiquen que un 17,5% de la canalla castellera es lesiona, davant del 10% en el cas del futbol. Tot i això, la durada de les lesions és menor en els castells: poc més de dos dies de baixa de mitjana, enfront dels gairebé quatre dies en el futbol.
Segons gonzález, el risc s’ha mesurat a partir dels dies de baixa per cada 1.000 hores d’activitat, una eina que permet comparar disciplines diferents. En aquest sentit, els castells registren uns 13 dies de baixa per cada 1.000 hores, mentre que el futbol s’enfila fins als 29, gairebé el triple.
L’estudi també destaca diferències en el tipus de lesions. En el futbol predominen els esquinços, les lesions musculars i les fractures a les extremitats inferiors, sovint més greus i amb recuperacions més llargues. En canvi, en els castells són més habituals les contusions a la part superior del cos, com el cap, el coll o l’esquena, però amb menor impacte global.
Un altre aspecte rellevant és el context en què es produeixen les lesions. Mentre que en el futbol la sinistralitat es reparteix entre entrenaments i partits, en els castells la majoria d’accidents es concentren en les diades, i no pas en els assajos, que es consideren molt segurs.
La recerca també reforça la importància de mesures de protecció com el casc per a la canalla castellera, especialment per prevenir traumatismes cranials. els investigadors no descarten estudiar noves proteccions en el futur, com elements facials o dentals.
Pel que fa al perfil dels participants, l’estudi confirma que dues terceres parts de la canalla castellera són nenes, tot i que no s’han detectat diferències significatives en la sinistralitat segons el gènere o la categoria de les colles.
El doctor remarca que tant els castells com el futbol són activitats segures, amb riscos baixos, i en destaquen els valors educatius i socials. En paraules de gonzález, “la canalla ha de ser feliç fent qualsevol de les dues activitats”.
