El Nàstic de Tarragona ha patit una derrota duríssima al camp del Tarazona per 2-0 i queda en una situació crítica en la lluita per la permanència. Els grana han caigut en un partit directe, han entrat en zona de descens i, a més, ja no depenen d’ells mateixos per salvar-se.
L’equip de Pablo Alfaro arribava a Tarazona davant d’una final. Si guanyava, feia un pas gairebé definitiu cap a la salvació. En canvi, si perdia, quedava molt tocat. I això és exactament el que ha passat. El Nàstic ha tornat a mostrar una imatge pobra, sense idees i amb una falta d’intensitat preocupant en un dels dies més importants de la temporada.
Un inici tràgic sota la pluja
El partit ha començat amb un context complicat. Plovia amb força al Municipal de Tarazona i la gespa estava molt xopa. Al minut 6, el Tarazona s’ha avançat amb un gol de Cubillas. L’acció ha arribat després d’una centrada lateral d’Álvaro i una defensa massa passiva dels grana. Pedro Alcalá ha habilitat l’atacant local i Cubillas ha rematat molt sol davant de Dani Rebollo. L’àrbitre ha revisat l’acció, però el gol ha pujat al marcador.
A partir d’aquí, el Nàstic ha entrat en una dinàmica molt negativa. Tot i jugar amb tres migcampistes, amb Marc Montalvo, Óscar Sanz i Aitor Gelardo, l’equip no ha aconseguit controlar el partit. Al contrari, ha abusat de la pilotada llarga, ha perdut moltes possessions i no ha trobat cap continuïtat en atac.
Poques idees i cap resposta clara
Durant la primera meitat, el Nàstic gairebé no ha generat perill. Jaume Jardí ho ha provat amb un xut des de la frontal, però sense encert. També Pedro Alcalá ha rematat de cap una acció a pilota aturada, però la pilota ha marxat per sobre del travesser.
Mentrestant, el Tarazona s’ha sentit còmode. L’equip local ha sabut gestionar el ritme del partit, ha acceptat el joc directe i ha castigat cada pèrdua grana. Fins i tot, abans del descans, Ángel López ha tingut una ocasió claríssima després d’una passada interior, però Rebollo ha sortit amb decisió i ha evitat el segon.
Una reacció insuficient
A la segona meitat, el Nàstic ha intentat fer una passa endavant. L’equip ha tingut més pilota, sobretot perquè el Tarazona s’ha replegat, però li ha continuat faltant profunditat, velocitat i claredat. El primer remat a porteria ha arribat al minut 57, amb una centrada de Pau Martínez i una rematada de cap d’Enric Pujol massa centrada.
Alfaro ha mogut la banqueta i ha fet entrar Baselga per Gelardo. Més tard també han entrat Zoilo i Juanda Fuentes per Moi Delgado i Pau Martínez. Tot i això, la reacció només ha arribat en moments puntuals. Jardí ha provat de sorprendre el porter amb una falta directa i Baselga ha tingut l’ocasió més clara després d’una pilota morta dins l’àrea, però ha rematat massa lent.
A més, el partit s’ha aturat durant uns minuts per una emergència mèdica entre els aficionats desplaçats del Nàstic.
El segon gol certifica el desastre
Amb el Nàstic bolcat de manera desordenada, el Tarazona ha trobat el segon gol en el temps afegit. L’acció ha estat un resum cruel del partit. Jaume Jardí ha perdut una pilota fàcil al mig del camp, el Tarazona s’ha reorganitzat ràpidament i Busi ha aprofitat una errada defensiva per marcar a porteria buida.
El gol ha certificat una derrota molt greu. No només pel marcador, sinó sobretot per les sensacions. El Nàstic ha tornat a quedar-se sense marcar fora de casa amb Pablo Alfaro i ha acumulat una nova desfeta en una dinàmica molt preocupant.
