La possibilitat d’allargar l’esperança de vida més enllà dels 100 anys, els avenços de la biotecnologia i el paper creixent de la intel·ligència artificial en la medicina han estat alguns dels temes abordats pel criminòleg Jordi Palau en una entrevista al programa Carrer Major.
Palau considera que la ciència avançarà fins al punt que moltes de les malalties que avui encara són una gran amenaça, com el càncer o l’Alzheimer, podrien deixar de tenir el mateix impacte en el futur. Segons explica, els avenços tecnològics i la nanotecnologia permetran ampliar encara més una esperança de vida que ja és molt elevada al nostre territori.
Tot i això, el criminòleg posa l’accent en una qüestió que considera fonamental: no es tracta només de viure més anys, sinó de viure’ls millor. En aquest sentit, defensa que la societat haurà de replantejar alguns dels seus models actuals, com l’edat de jubilació o la manera d’entendre les diferents etapes vitals, ja que una vida més llarga obligarà a adaptar els paradigmes socials i laborals.
Un dels grans canvis que podria arribar amb aquests avenços és també la integració entre tecnologia i cos humà. Palau apunta que en un futur podrien aparèixer implants o microxips capaços de complementar les capacitats humanes, millorar funcions del cervell o ajudar a combatre determinades malalties. Un escenari que, segons ell, planteja també un important debat sobre el risc de perdre part de la nostra humanitat.
Pel que fa a la intel·ligència artificial, el criminòleg destaca el seu potencial per ajudar en diagnòstics i investigació de nous tractaments, però també alerta sobre la capacitat que pot arribar a tenir per analitzar dades personals i predir aspectes de la nostra salut o esperança de vida.
Sobre la idea d’una possible “vida eterna”, Palau considera que és més propera a la ciència-ficció que a una realitat científica, però recorda que l’esperança de vida ja ha augmentat de manera extraordinària al llarg dels segles. El gran repte, assegura, serà evitar que aquest allargament depengui únicament de més medicaments, operacions o tractaments, i apostar per una vida més saludable.
En aquest sentit, defensa que la tecnologia no ho pot resoldre tot i reivindica també la responsabilitat individual: cuidar l’alimentació, fer esport, evitar entorns tòxics i reduir la sobrecàrrega d’informació són elements que poden contribuir al benestar físic i mental.
Finalment, Palau planteja que una societat amb persones que visquessin 120 o 150 anys també obligaria a repensar qüestions com la natalitat, les generacions futures i la relació entre longevitat i contribució social. La pregunta, segons ell, no és només quants anys podrem viure, sinó com volem viure’ls.
