Dos gols passat el minut 90. Un en pròpia porteria, l’altre a pilota aturada. Han suposat sumar quatre punts, les dues últimes victòries del Nàstic al Nou Estadi davant Múrcia i Sevilla Atlético. És la millor explicació per una temporada desastrosa, i completament límit. Ja no dic sense cap d’aquests dos gols, però tan sols sense haver-ne marcat un dels dos, la realitat de l’equip passaria de ser crítica com és ara, a ser una tomba esportiva i institucional.
El partit de dissabte passat és dels pitjors que he vist a 1a Federació, no del Nàstic, en general, i no considero que n’hagi vist pocs. Per rendiment, per nivell competitiu, va ser absolutament insostenible. El que va mostrar el Sevilla Atlético sobre la gespa està al nivell dels pitjors equips que han passat per aquesta competició des de la seva creació el 2022. I sense ja cap esperit competitiu, estan descendit. Semblava que estés demanant al Nàstic que guanyés el partit, i no ho vam fer fins al 96, de córner, com en el primer gol.
Aquesta setmana, la fe d’Óscar Sanz va permetre desbloquejar una situació de pràcticament vida o mort a la categoria, però veure el bloqueig de l’equip en un escenari com el de dissabte continua sent duríssim, fins i tot pels molts que ho tenim assumit des de fa mesos.
I aquest pròxim diumenge arriba un escenari de moltíssima més tensió. Un altre partit que pot definir-ho tot, de fet apunta a fer-ho. Una victòria grana deixaria la permanència quasi feta. Un empat ho deixaria tot obert, tot per decidir faltant només dues jornades. I una derrota… Doncs una derrota a Tarazona deixaria l’equip molt tocat, amb la sensació d’estar condemnat al descens. Sí, és així de dur. Estem a una derrota fora de casa de trobar-nos en aquesta situació. I pensant en el rendiment de l’equip fora de casa i sota pressió…
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA
