Que el Nàstic salvi la categoria aquesta temporada serà igual d’injust, futbolísticament, que el no ascens de fa dues campanyes amb aquell tràgic final contra el Màlaga. Així ho penso. Però que quedi clar, ara mateix, i a diferència de des de fa mesos, crec que ens salvarem, i evidentment no desitjo cap altra cosa. La situació que estem vivint és tristíssima, però no treu l’eufòria i alleujament que va suposar el gol d’Álex.
El tema de la invasió de camp ja és una altra història. Fa uns anys feiem invasions de camp per celebrar una permanència, aquells anys in extremis a segona, i ja era molt, molt, molt trist… Però es que ara ja salta gent al camp a celebrar sense ni saber que estan celebrant, ni la situació de l’equip, ni del club… Un ridícul més.
Penso, com he dit, que futbolísticament la permanència serà injusta, com aquell no ascens fa dos anys. Penso també que l’afició del Nàstic, aquells que abans eren 3 o 4 mil i ara sembla que ja son 6 mil de sempre, en cap cas mereix un descens a 4a categoria, i es mereixia com ningu l’ascens els ultims dos anys. Però també penso que el club i qui el gestiona, mereixia el que s’ha viscut les dues temporades anteriors, i mereixeria que aquesta l’equip acabés enfonsant-se a la quarta categoria nacional.
Però tot això dels mereixements, ja sabem com va. I tot apunta que la gestió del club no canviarà, per tant, com que el que tinc clar que tampoc canviarà és l’empenta de la massa social, i ho deixa clar el fet que hi haurà quasi un miler de nastiquers a Alacant, fem el favor de salvar-nos i intentar, com a mínim intentar, que la temporada següent aquests fidels, aquests de sempre, puguin il·lusionar-se.
Soc dels que pensen que mentre la gestió no canvii serà impossible que el Nàstic pugui créixer en gaires sentits a llarg termini, però com que ja sabem que en el curt el futbol a vegades és imprevisible, doncs potser no quedarà altra que aferrar-se a això.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA
