En aquesta nova entrega d’Aspercamp ens endinsem en un concepte transformador: el flourishing o l’art de florir i prosperar. Durant la nostra conversa, abordem com les dones autistes s’enfronten diàriament a un entorn que sovint no és accessible ni està pensat per a la neurodiversitat. Analitzem l’impacte que té el capacitisme interioritzat —aquella veu que durant anys et repeteix que no ets capaç o que no fas les coses prou bé— i com podem capgirar aquest diàleg intern per convertir-lo en una eina rica, positiva i plena d’autorespecte. Es tracta de fer el salt de la queixa o l’exigència constant cap a una mirada de cura i acceptació d’una mateixa.
A través de vivències molt personals, compartim la importància d’identificar les nostres necessitats reals, des de la regulació sensorial fins a la gestió de l’ansietat anticipatòria, aprenent fins i tot a posar-li nom i «parlar» amb les nostres pròpies pors. A més, posem en comú la definició pròpia de qualitat de vida que hem construït, la qual inclou dimensions tan vitals com l’equilibri sensorial, el temps per als interessos profunds, l’autodeterminació i el valor de trobar vincles segurs. En definitiva, enviem un missatge clar de complicitat: la clau no és fixar-nos en «què hem de fer», sinó en «què necessitem», aprenent a dir «no» per poder dir-nos un «sí» ben gran a nosaltres mateixes.
