Fa uns dies parlava amb un amic que coneix molt bé el món de l’esport. Segueix la Primera Federació, però no és del Nàstic. És d’un altre equip català de la categoria, però ens coneix molt bé, per fora i per dins. I em deia que la plantilla del Nàstic no es tan dolenta per estar a on està. Que com a totes les plantilles amb 23 jugadors hi ha jugadors més en forma o menys, jugadors amb més qualitat i menys, però té clar que no som tan dolents.
I llavors? Perquè estem on estem? I ell em deia que als jugadors els arriba tot el que passa al club. I saben que el club, la institució viatja sense rumb. Em deia que els jugadors tenen representants, amics i coneguts dins el club i el futbol, que els expliquen com van les coses i, tot plegat, els arriba i els condiciona.
I llavors penso en tot el que he sentit els últims mesos…
-que si Wester marxa perquè s’ha cansat i perquè té un club a Itàlia on invertir;
-que si Wester es queda perquè està negociant amb Josep Maria Andreu la compra de noves accions per manar;
-que si el Nàstic estava venut el gener a un empresari nord-americà, però un canvi en la forma de pagament va trencar l’operació;
-que si els jugadors no cobren;
-que si el club ja ha tancat amb una empresa constructora l’operació Budallera per la venda dels terrenys i ja li han avançat els primers diners, 1 milió d’euros, pròximament en vindran més;
-que si el president no seguirà i es treballa amb l’Olympique de Marsella un possible substitut com a director de negoci;
-que si ara el consell vol comprar el 7% de l’Ajuntament…
Crec que no me’n deixo cap. El meu amic em deia que els partits no es guanyen o es perden només els caps de setmana. Es comencen a guanyar o perdre els dilluns. Fora del camp, fora del vestidor. A les oficines. A les gestions. Al club. En un club sense una gestió forta, coneguda i clara, el jugador es torna un “professional”: actua pel seu propi interès.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
