Arribem al final del 2025. Fa 12 mesos vam marxar de vacances de Nadal després de perdre al camp d’Unionistas, en un mal partit de l’equip. Ara ho hem fet després de perdre a Antequera, en un mal partit de l’equip. Fa 12 mesos erem sisens, amb 28 punts, els mateixos que el 5è, que marcava el play-off. Ara som novens, amb 25 punts, només a un del play-off. Hem marcat dos gols menys, n’hem encaixat tres més.
És evident, i portem tota la temporada recordant-ho, els números no estan tan lluny de l’any passat, ni inclús d’altres temporades. Ara bé, també tenim tots molt clar que la distància està en les sensacions. Aquestes sí que s’allunyen, i no poc, de temporades anteriors.
Acaba un 2025 complicat, molt complicat per l’afició del Nàstic. Sobretot per l’evolució al llarg d’aquests 12 mesos. S’han viscut coses molt boniques, però també moltes altres molt dures, i no totes per resultats esportius, que hauria de ser quasi l’únic motiu pel qual un aficionat rebi cops difícils d’assimilar. No és el cas del Nàstic ni d’aquest 2025.
De fet, un dels millors moments de la història del Nàstic en l’apartat social s’està apagant. És així, sentint-ho molt, sobretot per qui no ho vulgui veure. L’únic positiu, és que no ha desaparegut, estan allà, cada dues setmanes al Nou Estadi i al costat del club. Però estan allà apagant-se, deixant força enrere la trempera i il·lusió desfermada amb la qual s’havia viscut el dia a dia les dues darreres campanyes.
I la gran qüestió ara és saber si això es pot capgirar el 2026. Però també si qui ho hauria de fer voldrà fer-ho. L’equip ho intentarà, no en tenim cap dubte, però no sé si serà suficient perquè aquesta sensació de que el que hi havia s’esta esvaint poc a poc pugui aturar-se i la flama pugui tornar a encendre’s mínimament. A dia d’avui, a punt de tancar el 2025, em sembla realment complicat.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA
