La URV investiga nanocàpsules intel·ligents per atacar el càncer
Un equip de la Universitat Rovira i Virgili investiga un nou enfocament per tractar el càncer i la hipertensió arterial pulmonar. L’objectiu és fer arribar els fàrmacs només al teixit malalt i evitar, tant com sigui possible, que afectin les cèl·lules sanes.
La recerca, iniciada l’any 2018, aposta per l’ús de nanocàpsules intel·ligents. És a dir, petits contenidors capaços de circular per l’organisme, reconèixer la zona afectada i alliberar-hi el principi actiu de manera localitzada.
Una estratègia per aïllar el teixit malalt
El projecte parteix d’una idea del doctor Miquel Sistaré, director mèdic del projecte i CEO de SisviLab, empresa que hi col·labora. Segons explica, a l’edat mitjana sovint no s’atacava directament una fortalesa, sinó que se l’aïllava per tallar-li els subministraments.
Aplicat a la medicina, aquest principi consisteix a rodejar el tumor o el teixit afectat, aïllar-lo de la resta del cos i actuar-hi de manera directa. Així, el tractament podria ser més selectiu i menys agressiu per al pacient.
Segons Ricard Garcia Valls, investigador del Departament d’Enginyeria Química de la URV, aquestes càpsules són “intel·ligents i selectives” perquè estan dissenyades per actuar només sobre el teixit malalt. Un cop hi arriben, s’hi adhereixen, l’embolcallen i alliberen els principis actius.
Càpsules més petites que una cèl·lula sanguínia
Les nanocàpsules desenvolupades per l’equip estan fabricades amb biopolímers compatibles amb l’ús mèdic. Tenen una mida d’entre 200 i 300 nanòmetres, comparable a la d’un virus i inferior a la d’una cèl·lula sanguínia.
Per aconseguir-ho, l’equip ha treballat sobretot en la fabricació i en el control de la morfologia de les partícules. Tal com explica l’investigador Joan Rosell, les nanocàpsules es produeixen mitjançant un procés d’atomització. Una solució líquida es nebulitza en un ambient controlat, es transforma en gotes molt fines, s’asseca ràpidament i es recull en forma de partícules sòlides.
Menys dosis i menys efectes secundaris
El gran avantatge d’aquest enfocament és que podria permetre administrar dosis més baixes de medicació. Com que el fàrmac es dirigeix directament al lloc on ha d’actuar, els investigadors consideren que es podrien reduir els efectes secundaris i, fins i tot, escurçar alguns tractaments.
A més, aquesta tecnologia podria obrir la porta a tractar pacients que ara tenen més limitacions amb determinades teràpies, com ara infants, dones embarassades o persones amb altres patologies. També podria permetre recuperar fàrmacs molt efectius contra el càncer que fins ara s’han descartat perquè resultaven massa agressius per als teixits sans.
El projecte entra en proves amb animals
Després de set anys de recerca, l’equip de la URV ha aconseguit un alt nivell de control sobre la qualitat i la composició de les nanocàpsules. Fins ara, s’han fet proves in vitro, és a dir, en cèl·lules en condicions de laboratori, amb resultats positius.
Ara, el projecte entra en una nova fase amb les primeres proves in vivo en models animals. Paral·lelament, l’equip també ha començat a escalar la producció de nanocàpsules per poder disposar de prou material per als nous estudis.
Tot i això, els investigadors admeten que encara queda camí fins a arribar a un producte farmacèutic final. En el futur, aquesta tecnologia podria adoptar diverses formes, com ara administració intravenosa, inhaladors, nebulitzadors o comprimits per via oral.
Més enllà del càncer
La recerca també apunta a altres aplicacions. Segons l’equip investigador, el mateix principi podria servir per tractar infeccions, dirigint els antibiòtics només al focus concret de la malaltia. En un context marcat per la resistència als antibiòtics, aquesta línia podria ajudar a reduir-ne l’ús indiscriminat.
