El periodista i escriptor Albert Lladó impulsa el cicle “Imaginaris del naufragi”, dins de l’exposició Naufragis. Arqueologia submergida al CaixaForum Tarragona.
El cicle planteja una travessa intel·lectual i poètica al voltant del naufragi, una de les metàfores més persistents de la cultura occidental. Segons Lladó, la voluntat és anar més enllà de la visió estrictament arqueològica per explorar el naufragi com a imaginari cultural present en el dia a dia.
Tal com explica el comissari, el concepte de naufragi forma part del llenguatge quotidià: des de projectes que “naufraguen” fins a relacions que “fan aigües”. Però també apunta a una doble lectura: el naufragi com a catàstrofe i, alhora, com una possibilitat de llibertat i transformació.
El cicle també posa en relleu la persistència d’aquesta imatge al llarg del temps, des de relats clàssics com l’Odissea fins a situacions actuals al Mediterrani, com les crisis migratòries. En aquest sentit, Lladó destaca la dimensió moral del naufragi i la seva capacitat de generar reflexió col·lectiva, especialment en moments de crisi com la pandèmia.
La programació s’articula en tres sessions que abordaran el naufragi des de diferents perspectives: com a metàfora poètica, com a mite fundacional i com a representació visual en disciplines com el cinema, el còmic o la pintura. Hi participaran figures com la investigadora Ghiara, l’antropòleg Roger Canals i el doctor en Humanitats Iván Pintor.
Les sessions tindran lloc els dimecres 29 d’abril, 13 i 27 de maig, a les sis de la tarda. El cicle es tancarà el 10 de juny amb una proposta participativa d’escriptura en viu, oberta al públic, que convidarà a reinterpretar els imaginaris del naufragi des d’una perspectiva lúdica i col·lectiva.
L’objectiu final, segons Lladó, és que el públic adquireixi una mirada històrica i crítica sobre aquesta metàfora, i es pregunti què significa avui “ser nàufrag”. També vol posar sobre la taula la responsabilitat compartida davant els reptes contemporanis, com el canvi climàtic o les crisis humanitàries.
El comissari conclou que les restes dels naufragis —siguin històrics o personals— permeten construir relats que connecten passat, present i futur. Relats que, depenent de com s’expliquin, poden obrir la porta a una mirada més esperançadora.
