Hi ha moltes persones amb TEA que, des de ben petites, aprenen a adaptar-se al seu entorn per encaixar. Somriures assajats, respostes apreses, gestos copiats. És el que es coneix com a camuflatge social, una estratègia que permet passar desapercebut, però que sovint té un cost emocional molt alt. En aquest nou episodi del Podcast d’Aspercamp posem llum a aquesta realitat tan present com invisibilitzada.
Al llarg del programa, reflexionem sobre per què es produeix aquest camuflatge, com afecta especialment a moltes dones i joves amb TEA, i quines conseqüències pot tenir a llarg termini: desgast, ansietat o la sensació de no poder ser un mateix. També parlem de la importància de generar entorns segurs, on no calgui fingir ni adaptar-se constantment, sinó simplement ser. Perquè entendre el camuflatge és un pas imprescindible per avançar cap a una inclusió real.
