L’arqueòleg Joaquin Ruiz de Arbulo presenta el llibre ‘Tarraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’. Una obra que reivindica la divulgació del patrimoni d’una manera rigorosa i próxima, fruït de les últimes recerques i amb l’ús de la tecnología més avançada.
El llibre universitari no és només un instrument acadèmic ni un producte pensat exclusivament per a especialistes. Pot —i hauria de— ser també una eina de divulgació capaç de connectar la recerca amb la societat. Aquesta és una de les idees centrals que travessen el darrer capítol del pòdcast Compaginades, impulsat pel Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, dedicat al llibre Tàrraco. Patrimoni mundial. Una nova visió, del catedràtic d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo.
L’obra, que ha vist la llum coincidint amb el 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, proposa una mirada renovada als principals monuments romans del territori. Però més enllà del contingut arqueològic, el llibre esdevé un exemple clar del potencial del llibre universitari com a pont entre coneixement, divulgació i ciutadania i per això en el darrer capítol del pòdcast Compaginades, presentat per Ricard Lahoz, li dediquem un espai especial.
Tal com explica Jaume Llambrich, coordinador de Publicacions URV, ens trobem davant d’un “llibre singular”. Singular pel format, de gran qualitat gràfica, pensat per mostrar plànols, fotografies i restitucions tridimensionals que ajuden a entendre monuments que sovint, vistos en planta o en secció, resulten poc llegibles per al públic general. Singular també perquè posa a l’abast de tothom dècades de recerca universitària traduïdes a un llenguatge planer, sense renunciar al rigor científic.
Ruiz de Arbulo defensa a Compaginades que divulgar no és rebaixar el nivell del coneixement, sinó tot el contrari: exigeix un esforç addicional per fer comprensibles conceptes complexos. En aquest sentit, el llibre no busca oferir una visió definitiva del passat, sinó situar el lector en el punt just on avui es troba la investigació sobre la Tàrraco romana. És, com ell mateix afirma, “el final del començament”: el moment en què podem entendre com eren realment els monuments i, a partir d’aquí, interpretar-ne la funció social, simbòlica i política.
El projecte té també una clara vocació territorial. El recorregut pels monuments no es limita a la ciutat de Tarragona, sinó que inclou espais de Constantí, Altafulla i Roda de Berà, reforçant la idea que el patrimoni és compartit i que cal explicar-lo com un conjunt coherent. Aquesta mirada global contribueix a reforçar la identitat patrimonial del Camp de Tarragona i a situar-lo, encara més, en el mapa cultural i turístic.
Un altre dels debats que emergeixen amb força és el paper del llibre en paper en un context cada vegada més digital. Lluny d’oposar-se a les edicions digitals, el discurs aposta per la convivència de formats, reivindicant el valor del paper com a suport de lectura profunda, duradora i preservable. Per als historiadors, recorda Ruiz de Arbulo, el paper continua essent una garantia de memòria a llarg termini, mentre que el món digital —tan immediat com fràgil— planteja interrogants sobre la conservació futura del coneixement.
En aquest context, Publicacions URV apareix com un actor clau. No només edita llibres, sinó que assumeix una funció social: fer arribar la recerca universitària a la comunitat, contribuir al debat cultural i reforçar el vincle entre universitat i territori. Tàrraco. Patrimoni mundial. Una nova visió exemplifica aquesta missió i demostra que el llibre universitari pot ser, alhora, rigorós, atractiu i útil per a un públic ampli.
Conèixer el patrimoni és el primer pas per estimar-lo i preservar-lo. I per fer-ho, calen llibres pensats no només per ser consultats, sinó per ser llegits, mirats i gaudits. En aquesta cruïlla entre recerca, divulgació i compromís cívic, el llibre universitari troba avui una de les seves raons de ser més importants.
El pòdcast Compaginades es pot escoltar i seguir a la web de Ràdio Ciutat de Tarragona, i a ApplePodcast, Spotify i Ivoox, entre d’altres.
