Eduard Costa és la veu de «L’Últim Indi» un nou projecte musical que combina tot tipus de sons i sorolls de la vida qüotidiana. La primera cançó que podem escoltar és «La sorra del desert» i amb aquest tema Costa (excomponent de la formació «Els Amics de les Arts») deixa clar quin és el so del disc i quines emocions i sensacions vol transmetre.
Les lletres d’aquest àlbum són textos molt treballats, i fins i tot amb cert punt filosòfic. «Parlen de coses molt antigues que acompanyen l’home des de sempre com són la vida, l’amor o la pèrdua», explica Costa, «però també de coses més vitalistes com sentir com et cau la pluja sobre la pell, o què sents quan ets sol davant el mar».
A més, el músic banyolí comenta que és un àlbum on la col·lectivitat hi té molt de pes: «De fet, hi ha un tema, ‘Els tambors’, on s’hi plasma de manera sonora un col·lectiu: hi ha molts tambors tocant alhora. També n’hi una altra, ‘Les llobes’, que parla de la força femenina». Tot i això, les lletres no tenen un component narratiu, sinó que «són més aviat cícliques», comenta l’artista, «les cançons t’embolcallen, et porten de la mà i fan el que han de fer».
