Avui costa imaginar que una execució pogués convertir-se en un acte públic al qual acudien ciutadans, però durant segles les execucions formaven part de la justícia i es podien convertir en autèntics espectacles públics. Tarragona no va quedar al marge d’aquesta realitat.
Les execucions públiques a Tarragona formen part d’un capítol fosc de la història de la ciutat i permeten entendre com ha canviat la manera d’aplicar la justícia i de concebre la pena de mort.
De l’espectacle públic a la desaparició de les execucions
En èpoques anteriors, les execucions tenien també una funció exemplaritzant. Fer-les davant de la ciutadania buscava mostrar les conseqüències de determinats delictes i reforçar l’autoritat de les institucions.
Amb el pas dels segles, aquesta pràctica va anar desapareixent de l’espai públic. Però la pena de mort va continuar formant part del sistema judicial espanyol durant bona part del segle XX.
A Tarragona, un dels episodis més tràgics es va produir durant la repressió franquista. La Muntanya de l’Oliva va ser un dels principals escenaris dels afusellaments i les execucions de penes de mort s’hi van mantenir fins al 1945. L’Ajuntament de Tarragona documenta un total de 691 execucions en aquest espai.
L’última execució a la presó de Tarragona
Dècades després, Tarragona tornaria a quedar vinculada a la història de la pena de mort. El 2 de març de 1974, el règim franquista va executar Salvador Puig Antich a Barcelona i, el mateix dia, Georg Michael Welzel va morir a la Presó Provincial de Tarragona a
El cas de Welzel, conegut durant anys com Heinz Chez, ha estat objecte d’investigacions i llibres que han intentat reconstruir la seva història i les circumstàncies de la seva execució.
Espais que avui formen part de la memòria de Tarragona
Avui, llocs com la Muntanya de l’Oliva i l’antiga Presó Provincial formen part dels espais de Memòria Democràtica de Tarragona. Les plaques instal·lades a la ciutat permeten recuperar aquests episodis i explicar-los a les noves generacions.
