La sensació, després de la victòria del Nàstic davant l’Ibiza, és que ara mateix l’equip no està per gaire cosa més que per intentar salvar els mobles. Per intentar, ni tan sols queda clar que estigui per salvar-los, però dissabte ho va aconseguir. Ara cal veure si aquests tres punts, si haver-los salvat una vegada, evitant de moment haver-se vist zona de descens, serveix perquè es pugui començar a fer un canvi de mentalitat que permeti creure en que la dinàmica es pot capgirar.
Perquè s’ha de ser clar, si l’equip continua mostrant una mandíbula tant feble quan rep un cop, sigui durant un partit o en qualsevol moment de la temporada, serà molt difícil. Però molt. Si l’equip no creix en confiança, i de veritat, es farà molt complicat sumar punts de manera sostinguda. Tots sabem, també els protagonistes, que fent-se tant petit com es va fer l’equip en la segona meitat de dissabte o en la segona meitat a Sanlúcar, treure punts serà una qüestió de fe. I això de la fe, precisament a Tarragona no ens han tractat gaire bé els darrers desenllaços de temporada, i eren després d’haver fet moltes coses bé.
Al club aquesta setmana ja no li ha quedat altre remei que assumir la realitat. No del tot, però si una part com a mínim. D’acceptar que potser allò de dir des del primer dia que s’ha de quedar primer no va ser una bona idea. Ara. Amb l’equip dos punts per sobre del descens, després de repetir aquest mantra sense cap sentit totes les últimes temporades. I després que fa uns mesos, agafant-se a aquest argument completament absurd, decidissin trencar-ho tot. I a això, hi sumen el valor de dir que estan intentant donar estabilitat al club… Curiós el mètode, com a mínim, després d’una temporada en la qual ha desparegut quasi tota la plantilla de l’anterior, queden cinc jugadors comptats i al gener ja s’ha fet fora un entrenador i el director esportiu.
Tot plegat per acabar escoltant com el president deixa anar que “hi ha qui té la visió pessimista, que estem dos punts per sobre del descens”, però que “també hi ha la visió positiva, que estem només a quatre del play-off”. No és pas tant, compte que hi estic totalment d’acord, queda un món, més en aquesta categoria. Però que el mateix president que ara recorri a això per fer una mica allò de “no estamos tan mal”, i parli d’opcions de playoff intactes, sigui el mateix que fa uns mesos va acomiadar un entrenador a dues jornades del final de la lliga estant dins, dins de les places de play-off, argumentant que no estava matematicament tancat…
I us dic una cosa, no sé com acabarà la cosa enguany, però posem que comencem la temporada vinent a 1a Federació, un any més: tinc pocs dubtes que quan parlem d’objectius, tornarem a escoltar sense cap problema allò de “tenim la millor plantilla i hem de quedar primers”. I qui dia passa, any empeny. I com diria aquell, això es can pixa i rellisca.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA