El Nàstic ha fet un pas enrere preocupant a Algesires. Els grana han perdut per la mínima en un partit gris, espès i molt pobre en atac, i surten clarament perjudicats d’una jornada en què els rivals directes sí que han sumat. Per tant, l’equip tarragoní torna a mirar cap avall amb més angoixa de la que voldria després de les bones sensacions que havia deixat la setmana passada.
El duel ja s’ha torçat gairebé des del començament. De fet, l’Algeciras ha avisat molt aviat per la banda de Sergio Santos i, al minut 4, Javi Avilés ha acabat castigant les concessions defensives del conjunt grana amb el 1-0. A partir d’aquí, el guió ha estat molt clar: els andalusos han fet la seva feina de seguida i, en conseqüència, han pogut esperar enrere mentre el Nàstic intentava tenir la pilota sense saber gaire bé què fer-ne.
Una primera part sense reacció
La imatge del Nàstic abans del descans ha estat especialment preocupant. L’equip no ha estat capaç d’enllaçar passades amb continuïtat, ha perdut moltes pilotes amb facilitat i, encara més greu, no ha generat pràcticament cap situació clara de perill. L’Algeciras, en canvi, amb molt menys, ha continuat arribant amb sensació d’amenaça.
Això ha deixat una primera meitat molt decebedora dels tarragonins. Sense rematades a porteria, sense fluïdesa i sense capacitat per imposar ritme, el conjunt de Pablo Alfaro ha tornat a ensenyar alguns dels vicis que l’han condemnat en altres jornades. I això, a aquestes alçades de temporada, pesa molt.
Més intenció, però poca lucidesa
A la represa, el Nàstic ha intentat fer un pas endavant. Hi ha hagut més presència en camp contrari i, almenys durant alguns minuts, la sensació era que l’Algeciras feia una passa enrere i renunciava a atacar. Ara bé, una cosa és tenir més iniciativa i una altra, molt diferent, transformar-la en ocasions clares.
Els grana han posat més cor que joc. Han arribat amb centrades laterals, alguna acció a pilota aturada i un parell d’aproximacions que semblaven prometedores, però l’encert ha tornat a ser nul. Jardí ha enviat un xut als núvols, Enric Pujol no ha pogut trobar porteria en un córner i Jiménez tampoc no ha arribat a rematar una centrada perillosa al segon pal. Mentrestant, l’Algeciras encara ha tingut opcions per ampliar l’avantatge, i només les intervencions de Rebollo han mantingut viu el Nàstic fins al final.
Derrota dolorosa i jornada perillosa
El problema no és només la derrota. El problema és també el context. El Nàstic cau a Algeciras en una jornada en què equips de la part baixa, com el Torremolinos i l’Alcorcón, han guanyat i s’allunyen. Així doncs, el cop és doble: per resultat i per classificació.
A més, la derrota deixa males sensacions perquè l’equip no ha competit amb la solidesa ni amb la personalitat que exigia un partit d’aquest perfil. Es pot perdre fora de casa, evidentment, però el que preocupa és la manca de resposta real després del gol encaixat i la dificultat constant per generar futbol ofensiu.
Obligats a reaccionar ja
Ara el Nàstic queda obligat a reaccionar immediatament. No hi ha gaire marge, i encara menys si els rivals directes continuen sumant. Per això, més que fixar-se només en el resultat, el focus ha d’estar en la imatge oferta: un equip desconnectat durant molts minuts, sense clarividència amb pilota i massa vulnerable en alguns trams.
En definitiva, el Nàstic surt d’Algesires amb una derrota que fa mal i amb una evidència difícil d’amagar: la lluita per evitar complicacions continuarà sent dura fins al final. I, per tant, tocarà fer un pas endavant de manera immediata si no es vol entrar de ple en una dinàmica molt perillosa.
