Rellotges circadiaris, la crononutrició o la relació del teixit adipós amb el càncer d’ovari són algunes de les recerques exposades en el 48è Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular. La trobada, coorganitzada pel Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, ha reunit prop de 600 experts internacionals i nacionals durant quatre dies a Tarragona. Un dels ponents ha estat el director de l’Institut de Neurobiologia de la Universitat de Lübeck, Henrik Oster, que ha parlat sobre la influència dels rellotges circadiaris: «L’aspecte interessant és com interactuen aquests rellotges locals en cèl·lules neuronals específiques i factors més sistèmics com el sistema endocrí».
Investigadors i especialistes de referència internacional i nacional han presentat des d’aquest dilluns els últims avenços en l’estudi dels processos moleculars i cel·lulars, els quals expliquen el funcionament de l’organisme i l’origen de nombroses malalties, com per exemple, el càncer o el Parkinson. El congrés ha comptat amb nombrosos simposis i conferències, en les quals els experts han compartit resultats i noves línies de recerca sobre qüestions com ara la relació entre els ritmes biològics, l’alimentació i la salut metabòlica, així com els mecanismes moleculars implicats en l’envelliment.
El professor del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i co-president del comitè organitzador de la 48a edició del congrés, Gerard Aragonès, ha subratllat la transversalitat de les investigacions presentades durant els quatre dies. «S’ha parlat de ritmes biològics, als quals tots estem sotmesos i com depenent en quina època de l’any o moment del dia això té una transcendència directa en el nostre comportament i metabolisme», ha detallat.
A tall d’exemple, ha destacat les ponències de la doctora Olga Ramich de la Universitat de Potsdam-Rehbrücke i de la doctora Gisela Helfer de la Universitat de Bradford, les quals han exposat estudis recents fets amb animals sotmesos a fotoperíodes de llum molt curts. Segons Aragonès, els resultats d’aquests estudis mostren que els animals són «molt diferents metabòlicament».
A més, citant a Ramich, sosté que no és el mateix fer una menjada en les primeres hores del dia que en les últimes. «Els nutrients que adquireix el nostre cos, com es comporten o s’absorbeixen o tenen un impacte diferent sobre la nostra salut, el que ara anomenem crononutrició, ja que no és només el què mengem, sinó quan mengem», ha especificat.
En el congrés també s’han analitzat noves estratègies per desenvolupar tractaments. Entre elles destaca l’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) al disseny de fàrmacs. «Per tractar aquestes malalties més majoritàries, les limitacions, quins són els nous models que apareixen o com podem estar segurs que la IA funciona correctament», ha puntualitzat.
El teixit adipós i el càncer d’ovari
Una de les ponents que ha participat en la trobada és Aina Lluch, investigadora biomèdica a la Universitat de Marburg (Alemanya), que actualment, està fent un postdoctorat en un grup d’immunologia tumoral. Segons indica, investiguen la relació del teixit adipós amb el càncer d’ovari, concretament, estudien, l’efecte que té el teixit adipós, específicament els adipòcits – que són la cèl·lula majoritària d’aquest teixit, les cèl·lules que emmagatzemen el greix.
«Estem investigant com interactua amb les cèl·lules del càncer i amb les cèl·lules immunitàries, que són el nostre sistema de defensa, per afectar, regular o afavorir l’establiment del càncer», assenyala investigadora. Preguntada sobre els primers resultats, Lluch ha respost que han constatat que tenen «efectes».
Interacció dels rellotges circadiaris
Per la seva banda, el director de l’Institut de Neurobiologia de la Universitat de Lübeck (Alemanya), Henrik Oster, ha explicat que el seu treball se centra en els ritmes circadiaris, els rellotges interns que regulen les funcions fisiològiques i conductuals al llarg del dia. En la seva presentació, ha exposat com aquests rellotges influeixen en el sistema endocrí. «Vam descobrir que hi ha dos rellotges diferents en el cervell que regulen diferents aspectes de la gana», subratlla.
«Hi ha un rellotge a l’hipotàlem que regula el que anomenem gana homeostàtica, és a dir, una mena de reposició de les nostres necessitats energètiques i després hi ha un rellotge a les neurones dopaminèrgiques de la VTA que regula la gana hedònica, dit amb unes altres paraules, com responem als aliments dolços o salats i per què consumim o som més propensos a consumir-los en moments específics del dia, tot i estar ja tips», ha concretat.
Segons l’investigador, ara el més interessant «és saber quines són les vies moleculars que vinculen el rellotge circadiari d’aquests diferents teixits amb la regulació fisiològica i la conducta, i com utilitzar aquesta informació» per a aconsellar sobre opcions nutricionals i dietes saludables. Alhora, Oster destaca que fa temps que exploren diferents rellotges de teixits i que encara se’n descobreixen de nous, com per exemple en diferents parts del cervell.
«Crec que l’aspecte interessant i això és una cosa que tot just està emergint, és com interactuen aquests rellotges locals en cèl·lules neuronals específiques i factors més sistèmics com ara el sistema endocrí per modular després els ritmes al llarg del dia i com responem als canvis de l’entorn i com som resilients davant d’agressions que a la llarga poden derivar en malalties», ha dit l’especialista.
El 48è Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM) tanca aquest dijous amb diverses reunions dels grups de treball de la SEBBM i amb la ponència de l’investigador principal de l’APC Microbiome Ireland, John F. Cryan, el qual pronunciarà la conferència de clausura, dedicada al potencial dels microorganismes intestinals per comprendre i tractar problemes relacionats amb la salut mental.
