La investigació a Catalunya ofereix poques possibilitats. La mitjana de temps per arribar a llocs de treball fixos a investigació és de tretze anys un cop acabat el doctorat. Els quatre anys de tesis poden no ser remunerats, el que fa que sigui difícil arribar a la formació.
Es pot accedir a diferents beques, però la majoria van associades a la nota universitària, el que fa que l’exigència i la competitivitat siguin molt altes. Pol de la Cruz, estudiant de doctorat per la Universitat Rovira i Virgili, és un dels que «amb dificultat» ha aconseguit aquesta retribució. De la Cruz assegura que el mèrit acadèmic no té res a veure amb les aptituds a la investigació.
A l’altre costat dels Pirineus el finançament tant públic com privat és molt més alt de mitjana. De la Cruz va fer part de la seva estada de doctorant a França i creu que «el seu futur més immediat és fora d’Espanya«.
Tot i aquest missatge negatiu l’investigador admet que «molts companys han aconseguit tornar de l’estranger«. Però la formació científica professional continua sent una assignatura pendent al nostre territori.
