El judici del cas Inipro relacionat amb presumpta corrupció a l’entorn del PSC de Tarragona començarà aquest divendres, tretze anys després de l’inici de les investigacions. Se celebrarà a l’antiga presó de Tarragona per manca d’espai adient a les dependències del Palau de Justícia.
Hi ha nou persones acusades -a les quals la Fiscalia els demana fins a cinc anys i deu mesos de presó-, sis encausats més com a presumptes responsables civils a títol lucratiu -entre els quals hi ha el PSC- i dues empreses com a responsables civils subsidiàries. Entre els principals acusats hi ha l’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
Les investigacions es remunten al 2009 i se centren en una presumpta trama que, segons la Fiscalia, hauria derivat diners irregularment de l’Institut Municipal dels Serveis Socials de Tarragona (IMSST) a l’empresa Iniciatives i Programes SL (Inipro) mitjançant contractes que es van fer il·legalment. Tal com apunta el ministeri fiscal, aquesta empresa hauria contractat persones afins al PSC per fer treballs relacionats amb població nouvinguda però a la pràctica haurien treballat pels socialistes amb l’objectiu de millorar la imatge pública de l’aleshores alcalde Josep Fèlix Ballesteros i captar vots. Pel ministeri públic, diferents correus electrònics intervinguts durant la investigació acreditarien aquesta tesi.
Pel ministeri fiscal, el primer element que evidencia la trama és un correu electrònic entre qui va ser gerent d’Inipro, Ricardo Campàs -ja difunt-, i l’excap de gabinet de l’alcalde, Gustavo Cuadrado, que va desembocar en una reunió en la qual també hi va participar l’aleshores gerent de l’IMSST, Antonio Muñoz, «amb l’evident intenció de defraudar la legalitat per arreglar un concurs públic i aconseguir l’abonament de diners públics en perjudici de l’ens contractant».
Segons l’escrit d’acusació, durant els següents mesos diferents correus electrònics van servir per acordar com es faria el concurs públic, en quins termes i quines persones s’haurien de contractar posteriorment. Entre els tràmits que es van fer es parla de l’elaboració d’un informe que justifiqués la necessitat de la prestació del servei «per donar aparença de legalitat i assegurar l’èxit de l’il·lícit pla». En aquest punt hi haurien participat activament Muñoz i Enriqueta Aznar, tècnica municipal. Així, van acabar impulsant «la convocatòria del concurs públic» mitjançant una proposta de 59.900 euros (sense IVA), «el qual habilitava la utilització del procediment negociat sense publicitat, buscat a propòsit per ser manipulat per tal de garantir la contractació d’Inipro».
Pel ministeri públic, per tal de desenvolupar el pla l’aleshores consellera de l’Ajuntament Victòria Pelegrín va dictar una resolució per la qual aprovava el plec de clàusules «sabent que el procediment seria una mera simulació que aparentaria regularitat i ocultaria la predeterminació de l’empresa finalment adjudicatària». Aquell acord establia que seria un procediment negociat sense publicitat, amb un termini d’execució màxim d’un any i sense possibilitat de pròrroga.
Un cop publicat el plec, el gerent de l’IMSST «va ordenar al departament d’administració que convidés formalment a les empreses Inipro, Itinere Serveis Educatius SL i Gallet Consultors i Associats SL. «L’elecció d’aquelles empreses no va ser aleatòria ni va obeir a cap criteri tècnic o professional, sinó que va respondre al propòsit de dotar d’aparença de legalitat al frau», subratlla l’escrit d’acusació. A banda d’Inipro, pel fiscal les altres dues participants tenien un objecte social que «no es corresponia en absolut amb el servei licitat en el concurs, fet que contravenia les mateixes clàusules tècniques». A més, van presentar ofertes «pràcticament idèntiques» i les van entregar gairebé en el mateix moment, l’últim dia que estava permès.
Finalment, els serveis socials municipals van adjudicar el contracte a Inipro per 61.011,60 euros, però la partida que havia de durar un any es va esgotar en els primers quatre mesos. Amb tot, «l’empresa va continuar contractada per l’IMSST sense cap cobertura administrativa» i no es va fer cap tràmit per fer cap altra licitació. «La vinculació va abraçar dos períodes: de l’1 de setembre del 2010 al 31 de maig del 2011, i de setembre del 2011 al 31 de desembre del 2012», per sobre de l’any màxim estipulat en la resolució del consistori signada per Pelegrín. El fiscal també detalla alguns correus intervinguts, en els quals els acusats parlen de simular una pròrroga quan el contracte ja estava expirat.
