El Seguici Popular és un dels elements més emblemàtics de les Festes de Santa Tecla. Balls, danses, bèsties i entremesos omplen els carrers de la ciutat des del segle XIV i formen part de la identitat cultural tarragonina. Entre tots aquests elements, l’Àliga ocupa un lloc molt especial, ja que representa oficialment la ciutat i és considerada una de les figures més solemnes del seguici, juntament amb el Lleó.
Un símbol reservat a les ciutats
Històricament, l’Àliga era una figura vinculada al poder i al prestigi de les ciutats. De fet, els antics cerimonials marcaven que només les poblacions amb privilegis reials podien exhibir aquesta peça festiva. Per aquest motiu, la seva presència simbolitzava la importància institucional de la ciutat.
A Tarragona, la primera referència documentada de l’Àliga és de l’any 1531. Inicialment, era portada per la Confraria de Sant Eloi dels ferrers i platers. Més endavant, a partir de 1588, va passar a ser propietat exclusiva dels ferrers.
Una recuperació emblemàtica
L’Àliga històrica va desaparèixer l’any 1851, en plena crisi gremial del segle XIX. Tanmateix, la figura va ser recuperada el 1986 gràcies a una iniciativa del Ball de Diables de Tarragona.
L’actual peça és obra de l’escultor Antoni Mas, amb la corona elaborada pel taller de joieria Blázquez. Està formada per una estructura de ferro recoberta de llautó cisellat i representa una gran àliga daurada amb les ales desplegades. La figura pesa uns 80 quilos i és portada per una sola persona.
Tradició i identitat
Més enllà de l’entorn físic, la manera de relacionar-nos també té un paper important. Tarragona és una ciutat amb molta vida al carrer, places plenes i una forta cultura de trobada social.
Per aquest motiu, compartir espais i activitats amb altres persones també pot ajudar a reduir la sensació d’aïllament i millorar el benestar emocional.
