Sinners de Ryan Coogler és una macabra història de vampirs amb el subtext de la segregació racial dels anys trenta al sud del Estats Units
Els anys trenta del segle XX van ser una època de monstres. En diferents punts del món va aparèixer el pitjor monstre de la nostra societat: el feixisme. Però a Hollywood, la fantasia dels monstres va ser la que va acaparar les pantalles dels patis de butaques americans. L’època daurada del cinema de monstres va estar impulsada sobretot per una productora: la Universal. Vampirs, homes llop, criatures formades amb parts d’altres cossos, mòmies i homes invisibles van esgotar taquilles i van crear un imaginari popular que després recuperarien les pel·lícules de sèrie B i diverses produccions dels anys vuitanta.
Però mai aquest fenomen havia tornat a escalar tan amunt com en els darrers anys, amb nominacions als Oscars i als Globus d’Or, any rere any, de pel·lícules d’aquest gènere. Guillermo del Toro amb el seu nou Frankenstein, Nosferatu de Robert Eggers (que té previst estrenar Werewulf el 2026) i, finalment, Sinners de Ryan Coogler són alguns dels exemples més clars d’aquesta nova etapa.
Sinopsi del film
El film repassa la història de dos germans bessons afroamericans (interpretats tots dos per Michael B. Jordan), que tornen a la seva ciutat natal, al delta del Mississipi, per obrir un club de blues per a la comunitat negra local. Una comunitat molt afectada per les persecucions del Ku Klux Klan i per les males condicions tant laborals com socials derivades de la segregació racial. Entre música de blues, racisme i un subtext molt cruel dels estats del sud als anys trenta, una amenaça es va gestant.
El film es pot trobar a HBO i, a més, en versió doblada al català; o, si ho preferiu, en versió original amb subtítols en la nostra llengua.
El millor
L’escena en què Sammie (Miles Caton), el jove cosí dels bessons, canta la cançó I Lied to You. És una escena en què el muntatge, la música i la càmera s’uneixen per explorar l’origen i el futur de la música afroamericana, alhora que et fa passar del primer al segon acte. És el moment en què t’adones que ens trobem, com a mínim, davant d’una de les millors propostes audiovisuals de l’any.
El pitjor
És difícil trobar realment coses dolentes en aquesta producció, però el que destacaria és la durada del primer acte. La presentació de tots els personatges i les seves peculiaritats pot arribar a fer-se llarga, sortosament compensada per unes actuacions excel·lents per part del repartiment que et mantenen connectat amb la història.
Conclusió
Ryan Coogler signa un dels seus millors films fins al moment, una cinta amb una història captivadora al voltant del mite dels vampirs i amb un subtext racial (present habitualment en els seus films), que només fa que elevar aquest mite i donar-li molt més cos. El protagonisme coral, les actuacions, la música, el treball de càmera, el muntatge i la història original són alguns dels aspectes en què el film sorprèn gratament.
Sinners funciona com a pel·lícula de gènere, com a exposició d’una realitat dura i com a proposta cinematogràfica. Una mostra clara que el cinema de monstres torna a viure un gran moment creatiu. I com ja va passar en l’anterior època daurada, només queda esperar que els monstres es quedin al cinema.






