El criminòleg Jordi Palau assegura que el crim perfecte no existeix… o almenys així és com s’ensenya a les facultats de criminologia. Tot i això, reconeix que hi ha casos que mai s’arriben a resoldre i que, amb el pas del temps, poden acabar convertint-se en crims perfectes.
Palau reflexiona sobre l’evolució de la investigació criminal des del mediàtic cas d’O.J. Simpson, jutjat als Estats Units l’any 1994. Segons el criminòleg, més que l’existència del crim perfecte, el que sovint determina la resolució d’un cas són factors com errors en la investigació, proves mal recollides o defectes de forma durant el procés judicial.
L’expert també ha alertat sobre la percepció distorsionada que poden generar les sèries i pel·lícules de temàtica criminal. En aquest sentit, ha recordat que la realitat és molt més complexa i que encara avui es produeixen homicidis a plena llum del dia que continuen sense resoldre’s.
Pel que fa a les investigacions, Palau ha destacat la importància de la cadena de custòdia de les proves. Un simple error en la traçabilitat d’una mostra de sang, ADN o qualsevol altre indici pot comportar que aquesta prova sigui invalidada davant d’un tribunal.
Sobre els avenços tecnològics, el criminòleg considera que actualment és molt més difícil delinquir sense deixar rastre que fa dècades. Els telèfons mòbils, les càmeres de vigilància i les eines d’anàlisi de dades faciliten la feina dels investigadors. A més, apunta que la intel·ligència artificial tindrà un paper cada vegada més rellevant en la identificació de sospitosos i en l’anàlisi de grans volums d’informació.
Tot i això, Jordi Palau defensa que la intuïció continua sent una eina valuosa per als investigadors, especialment a l’hora d’orientar les línies de recerca. Ara bé, remarca que les proves científiques, com l’ADN o els sistemes de reconeixement facial, tenen avui molt més pes judicial que les confessions.
En definitiva, el criminòleg conclou que la resolució d’un delicte depèn cada vegada més de la qualitat de les proves i dels avenços tecnològics, mentre que la possibilitat de cometre un crim sense deixar rastre és cada cop més reduïda.
