Arriba la fi d’octubre i els nostres carrers s’omplen d’un xoc cultural inevitable: paperines de castanyes calentes i safates de panellets convivint amb disfresses de terror, teranyines de plàstic i nens demanant llaminadures porta a porta.
Però, d’on surt aquesta obsessió per atipar-nos de fruits secs per recordar els difunts? I en quin moment vam canviar els naps il·luminats d’Irlanda per les carbasses gegants de pel·lícula de por? En aquest episodi desmuntem el lore que connecta la mort, la fi de les collites i les ganes de festa a banda i banda de l’Atlàntic.
Descobrim per què els antics campaners d’església —tips de tocar a morts tota la nit de Tots Sants— van convertir les castanyes torrades i el moscatell en el seu kit de supervivència, i com els panellets hereten directament el concepte de les antigues ofrenes funeràries d’aliments. Alhora, viatgem a les arrels celtes del Samhain irlandès per entendre com una festivitat pagana per espantar esperits va viatjar als Estats Units per transformar-se en una indústria global. Deixa estar el fals dilema d’haver de triar: prepara el moniato, encén la carbassa i descobreix per què totes dues tradicions són, en realitat, dues cares de la mateixa moneda.
