Els trens de passatgers de l’R15 tornen a circular aquest dilluns entre les estacions de Móra la Nova i Reus. No ho feien des de finals de gener, coincidint amb el temporal Harry que va causar el caos a tota la xarxa de Rodalies del país i en una línia que encara és lluny de recuperar la normalitat absoluta, ja que en el tram reobert hi ha onze Limitacions Temporals de Velocitat (LTV) i entre Móra la Nova i Riba-roja d’Ebre el tall es manté.
Amb tot, en la represa molt pocs usuaris. Hi ha quatre trajectes per dia i sentit que s’aturin a totes les estacions, si bé hi ha sis autocars complementaris que connecten Móra la Nova i Reus només fent parada a les Borges del Camp, i dos més que s’aturen a totes les estacions.
El primer tren que ha sortit de Móra la Nova en direcció a Barcelona ho ha fet poc després de dos quarts de set del matí; mentre que el segon ho ha fet passats dos quarts de deu. A Falset-Marçà hi ha arribat amb una mica més de quinze minuts de retard. Al tren hi han pujat tres persones que han arribat a l’últim minut i han pogut agafar-lo perquè arribava endarrerit. Dins el comboi amb prou feines una quinzena de viatgers. L’estació presenta un estat de deixadesa important i la màquina expenedora de bitllets no funciona. Els horaris que hi ha penjats a la porta encara són els darrers mesos i ningú s’ha preocupat de penjar els que han entrat en vigor aquest dilluns. Això sí, hi ha una pantalla que informa correctament dels trens que han d’arribar i de si porten retard.
A l’estació de les Borges Blanques el panorama és similar. Aquí la deixadesa fins i tot arriba a les vies, ja que la que toca a l’andana està plena de brutícia i vegetació alta, que fa que els trens s’hi obrin pas quan hi circulen. En aquest cas no hi ha cap horari penjat -ni vell ni nou-, no hi ha cap pantalla informativa, els bancs de la marquesina estan tots arrencats i la màquina expenedora de bitllets està totalment destrossada i oberta. Tot i això, una de les vies s’està renovant i l’aparença és que podrà estar operativa aviat. El tren que havia passat per Falset amb uns quinze minuts de retard, n’ha sumat cinc més en el seu pas per les Borges del Camp.
Amb la reobertura de l’R15, la connexió amb Barcelona per als usuaris de la Ribera d’Ebre, el Priorat i part del Baix Camp és una mica més fàcil. Tot i això, a causa de les obres als túnels del Garraf, un cop arribats a Sant Vicenç de Calders han de fer transbord amb autocar fins al Prat de Llobregat per, després tornar a agafar un altre cop un tren fins a Barcelona. És la mateixa situació que viuen la resta d’usuaris de les altres línies de Regionals del sud de Catalunya.
Queixes, resignació i enuig és el sentiment dels usuaris que han agafat els primers autobusos habilitats per Renfe a l’exterior de l’estació de trens de Valls en el primer dia de servei alternatiu. Aquest dilluns, Adif ha començat a executar les obres de millora de la infraestructura entre La Plana-Picamoixons i Sant Vicenç de Calders que obliguen a desviar el servei de la línia R-13 per Tarragona i Reus, com a R-14. Els treballs s’allargaran fins al 6 de juliol.
Aquest matí, l’autobús de les 6.39h no ha circulat perquè no s’ha localitzat el conductor, segons els informadors. A les 7.15h, sis persones han pujat a un dels dos autocars habilitats.
Diversos cartells informatius, tant a l’exterior com a l’interior de l’estació de trens de Valls, informen dels horaris del servei alternatiu per carretera entre Valls i Sant Vicenç de Calders o fins al Prat de Llobregat, així com una informadora de Renfe. Al voltant de les 7.15 hores d’aquest dilluns al matí han arribat dos dels autobusos habilitats per dirigir-se cap al Prat, un ha marxat buit i l’altre amb mitja dotzena de passatgers. Entre ells, l’Anna Maria Bonet, que ha lamentat la desinformació sobre els canvis derivats del tall ferroviari.
Iolanda Angurell és una altra de les viatgeres afectades pels treballs d’Adif. Ella no utilitza habitualment el tren, però avui ha d’anar fins a l’aeroport de Barcelona. Tot i que reconeix que li hauria costat menys anar directament a Tarragona a buscar un autobús directe cap a l’aeroport, ha optat pel servei alternatiu des de Valls, ja que ve del Pont d’Armentera.
Nil Magrinyà, president de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls i l’Alt Camp, exigeix un millor servei ferroviari i crítica la mala gestió de Renfe
El president de l’Associació ha reclamat que es mantingui la gratuïtat del servei fins que s’acabin les obres.
El Port de Tarragona ha tancat el primer trimestre de 2026 amb resultats que consoliden la tendència de creixement iniciada a principis d’any. El tràfic marítim acumulat entre gener i març ha assolit les 7.355.054 tones, la qual cosa representa un increment del 3,9% respecte al mateix període de l’any anterior.
Aquest bon comportament trimestral s’ha vist reflectit en un gener i un febrer especialment actius, amb increments del 5,8% i el 3,5% respectivament.
El creixement d’aquest inici d’any se sustenta, en gran mesura, en el dinamisme dels líquids a doll i els sòlids a lloure. Els líquids a doll, pilar principal del Port, han assolit un acumulat de 4.606.142 tones, amb un augment del 3,3%. Dins d’aquest grup, destaca el gran impuls dels productes químics, que amb 961.851 tones han crescut un 16,7% durant el trimestre.
L’Ajuntament del Morell (Tarragonès) ha ingressat en les darreres setmanes prop de 14 milions d’euros per la llicència d’obres que ha atorgat a Repsol perquè construeixi l’Ecoplanta.
Una quantitat que supera el pressupost municipal, d’uns 11 milions per una localitat de 3.900 habitants, i que el consistori ara estudia com gestionar. L’alcalde del Morell, Eloi Calbet, explica quines inversions ja han començat a executar.
El Morell té a dia d’avui un dels índex d’endeutament municipal més baixos de la demarcació i que se situa al voltant del 20%.
Més enllà dels vora 14 milions que han entrat a les arques municipals, la posada en marxa de l’Ecoplanta suposarà un increment d’ingressos anuals a llarg termini, en concepte d’IBI -que el consistori ja cobrava- i d’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)
Pel que fa a l’Ecoplanta, la inversió prevista és de 800 milions d’euros, es preveu la creació de 2.800 llocs de treball i que quan entri en servei ocuparà 340 persones. L’Ecoplanta ha de permetre transformar residus urbans en combustibles renovables i productes circulars, segons l’empresa.
Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han desenvolupat un sistema pioner d’intel·ligència artificial generativa, anomenat CoCoGraph, capaç de crear milions de molècules noves. Aquesta eina funciona amb una lògica similar a models coneguts com ChatGPT o DALL·E, però en lloc de generar text o imatges, l’algoritme se centra en el disseny d’estructures moleculars inèdites que mantenen les propietats de les molècules reals.
Aquesta recerca obre horitzons prometedors per a la comunitat científica, ja que facilita el descobriment de nous fàrmacs i materials de manera molt més ràpida i eficient que els mètodes tradicionals.
El sistema permet explorar possibilitats químiques a gran escala, oferint una eina potent per als laboratoris que busquen solucions innovadores a reptes de salut o aplicacions industrials.
La Guàrdia Urbana de Tarragona ha detingut aquesta matinada dues persones de 27 i 18 anys al barri de Bonavista. Al primer se l’acusa d’un delicte de lesions, amb participació a baralla tumultuària i a l’altre per un delicte de lesions. Aquest diumenge, al voltant de les dotze de la nit, els agents van rebre l’avís que s’estava produït una baralla entre un grup de persones a l’interior de la Fira d’Abril, a la zona d’atraccions.
Van identificar dues persones i van denunciar-les per alteració de l’ordre públic i una d’elles per possessió de substàncies estupefaents. També van identificar una tercera. A les 01:45 hores, els van alertar d’una altra baralla entre dos grups a l’exterior del recinte que va acabar amb un ferit per arma blanca.
Segons ha avançat ElCaso i han confirmat fonts policials a l’ACN, durant el primer escorcoll, els agents van identificar dues persones (que van acabar detingudes més tard) i les van denunciar per alteració de l’ordre públic i una d’elles per possessió de substàncies estupefaents. Segons el cos policial, durant el registre no es va trobar cap objecte contundent o arma.
A les 01:45 hores, els agents van rebre l’avís que s’estava produït una baralla entre dos grups de persones a l’esplanada d’estacionament de vehicles situat al carrer Vint. A l’arribada, van localitzar una de les persones que havien identificat anteriorment (sense denúncia) amb una ferida presumptament d’arma blanca. La víctima va identificar a les dues persones amb qui s’hauria barallat a l’interior de la fira prèviament. Fins al lloc dels fets es van desplaçar tres indicatius del SEM. Posteriorment, el ferit va ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
En paral·lel, els Mossos d’Esquadra van identificar dues persones que fugien del lloc dels fets, les quals van topar amb el cotxe policial. Durant l’escorcoll, van trobar a un d’ells un ganivet de cuina, amagat a la zona abdominal. Després de parlar amb la víctima i amb alguns testimonis, la policia va detenir les dues persones.
El Port de Tarragona ha acollit aquesta setmana al Moll de Reus l’escala del vaixell Snow Flower, la primera embarcació de la nova i avançada flota de classe Snow de la companyia Cool Carriers. Aquesta escala és especialment significativa per a la infraestructura portuària, ja que es tracta del primer viatge del vaixell després del seu lliurament i marca oficialment l’inici de la temporada d’importació de kiwi a Tarragona.
Durant aquesta primera operativa s’han descarregat més de sis mil tones de kiwis, una xifra que referma el paper del port com un dels principals nodes logístics per a la distribució de fruita fresca. El Snow Flower destaca per ser un model de referència pel que fa a l’eficiència i la sostenibilitat, utilitzant tecnologia d’última generació per reduir l’impacte ambiental en el transport de mercaderies refrigerades.
Els Comuns han reclamat a Tarragona més agilitat en el desplegament del Pla 50.000 d’habitatge i un canvi de rumb en la mobilitat metropolitana, criticant la pròrroga de les concessions d’autobús fins al 2034, que consideren un fre a la planificació del transport del futur. Així ho han defensat el portaveu municipal Jordi Collado i el diputat al Parlament Lluís Mijoler, que han advertit també de la pressió residencial creixent i de la necessitat d’impulsar habitatge públic i de lloguer.
Collado ha posat el focus en projectes com la reactivació del Pou Boronat i la licitació d’un solar al PP10, que permetrà la construcció d’una cinquantena de pisos. Ha subratllat que la ciutat “necessita més habitatge públic” davant un creixement de prop de 5.000 habitants en l’últim any.
El representants dels Comuns ha reclamat també que almenys el 50% del nou parc d’habitatge sigui protegit o de lloguer assequible.
En paral·lel, Mijoler ha criticat la pròrroga del sistema d’autobusos, que considera un error estratègic que “bloqueja” la creació d’un model de mobilitat sostenible i intermodal pensat per al 2028. Ha advertit que aquesta decisió pot condicionar durant anys el disseny del transport públic, dificultant la coordinació amb rodalies i la connexió metropolitana, i ha defensat que encara és possible revertir la situació per avançar cap a un sistema més eficient i adaptat als reptes climàtics i de mobilitat del territori.
Aquest dilluns engega un nou projecte de murals interactius, seguint la línia dels que es van dur a terme l’octubre de l’any passat, amb tres treballs excepcionals al riu Francolí, a Torreforta i a Sant Salvador, dedicats al tema patrimonial.
Enguany es fa un pas més amb la creació de quatre nous murals, tots ells amb experiències de realitat augmentada, que ampliaran i reforçaran la ruta de murals de Tarragona. Els artistes que realitzaran els treballs son Ceser, Rul, Lalone, Sasa, Eslicer, Dery, Faker; a través de l’empresa Suite_of_art.
El primer mural se situarà al riu Francolí, on es completarà el gran projecte de l’any passat. S’incorporaran els dos aurigues romans més famosos de la història de Tàrraco, com son Fuscus i Eutyches. Al centre de Tarragona, es crearà un mural dedicat a la Nina d’Ivori, una figura emblemàtica que connecta amb la identitat i el patrimoni. La mitgera on s’ubicarà correspon al xamfrà sud-est entre Ramon y Cajal i Pere Martell.
També es realitzarà una intervenció al camp de futbol de Campclar, amb una creació que representarà la unió del barri a través de l’esport, posant en valor la convivència, la igualtat i la connexió entre generacions. Finalment, a la llar de jubilats de Bonavista, es pintarà un mur molt especial dedicat als records inesborrables de la gent gran. Aquesta obra vol ser un homenatge a totes les persones grans, integrant una experiència interactiva que permetrà reviure emocions i moments únics.
La prospecció geofísica que es va fer a final de març al carrer de Jacint Barrau de Reus no ha detectat cap indici la fossa franquista en aquest punt de la ciutat. Segons fonts testimonials, en un pou entorn de l’antiga fàbrica de Pich i Aguilera podria haver inhumades les restes de desenes de víctimes, possiblement presoners de guerra del camp de concentració franquista.
La prospecció amb georadar al carrer de Jacint Barrau no ha detectat cap estructura compatible amb el pou, tot i les dificultats tècniques, i la Generalitat i l’Ajuntament de Reus descarten, per ara, una intervenció arqueològica. Les institucions es comprometen a continuar investigant i es preveu senyalitzar l’espai per preservar la memòria dels fets.
Els treballs han estat executats mitjançant tecnologia un radar de penetració terrestre (GPR), una tècnica que permet analitzar el subsol emetent ones electromagnètiques. Aquestes ones, en topar amb materials de diferent densitat o composició, generen reflexos que poden revelar la presència d’estructures subterrànies com canonades, cavitats o pous, com el que es busca.
Amb aquesta actuació amb tècniques no invasives, Memòria Democràtica ha intentat “verificar” dues possibles ubicacions d’aquesta fossa franquista que havia plantejat l’Arxiu Municipal de Reus en un estudi presentat a la Generalitat al desembre de l’any passat. Les hipòtesis situaven aquest pou al carrer de Jacint Barrau, on s’ha fet una prospecció en una superfície de 410 metres quadrats.
Els dos punts assenyalats per l’arxiu eren a banda i banda de l’edifici de l’Institut Baix Camp, a una distància de 16 metres entre ells, i una franja del pati interior del centre educatiu. La presència d’estructures metàl·liques ha condicionat la qualitat de la resposta electromagnètica. També s’ha intentat prospectar un antic carreró adjacent, actualment tapiat, però les condicions del terreny, amb vegetació abundant i restes d’obra, han impedit obtenir dades fiables per a la seva anàlisi.
Aquesta falta d’evidències i la complexitat de l’entorn, on ara hi ha serveis urbans i equipaments, han portat a descartar de moment l’excavació de l’espai. Tot i això, la Generalitat i l’Ajuntament “estaran atents” a l’aparició de nous indicis que permetin situar la fossa en altres punts, i de continuar la recerca per localitzar-la.
L’any 2001, Antoni Batlle i Mas, veí de Reus, va deixar constància de l’existència d’una possible fossa comuna en un pou situat entre l’antiga Escola del Treball i la fàbrica de teixits Pich i Aguilera, darrere de l’antic Hospital de Sant Joan, al carrer Jacint Barrau. Segons el seu testimoni, l’any 1951 un parent seu va baixar al pou per fer-hi treballs de comprovació de l’estat freàtic i hi va descobrir un amuntegament de desenes de cossos. Les autoritats de la fàbrica haurien ordenat tapiar el pou.
La hipòtesi més plausible és que els cossos que hi podria haver al pou corresponguin a víctimes de la repressió franquista a Reus durant els primers mesos de la postguerra. Les tropes franquistes van entrar a la ciutat el 15 de gener de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, en l’ofensiva final sobre Catalunya. Les noves autoritats van iniciar un procés repressiu que va culminar amb la instal·lació d’un camp de concentració de presoners de guerra a l’edifici de l’Escola del Treball i a dos pavellons contigus. Alguns dels presoners hi haurien mort a causa dels maltractaments i les dures condicions de reclusió, i haurien estat abocats al pou. La possible fossa es troba documentada al Mapa de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
