Subscriu-te

Ballesteros es desvincula de la gestió tècnica del cas INIPRO i defensa la seva signatura com un acte obligat

L’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha comparegut davant del tribunal en el marc del judici pel cas INIPRO, mantenint una línia de defensa centrada en el desconeixement dels detalls tècnics de la contractació i en l’obligatorietat administrativa de les seves signatures.

Foto: ACN
PUBLICITAT

La signatura de decrets: un acte administratiu, no polític

Ballesteros ha justificat la signatura de les set resolucions que van permetre el pagament de factures a INIPRO argumentant que actuava sota la supervisió tècnica dels funcionaris. Segons l’exalcalde, el procés seguia un circuit administratiu en què el cap administratiu, el senyor Badía, revisava els expedients abans que arribessin al seu despatx. Ballesteros ha insistit que, en rebre el vistiplau de l’interventor i del secretari, es veia obligat a signar per evitar incórrer en un suposat «enriquiment injust» per serveis que, segons li havien assegurat, ja s’havien prestat.

Desconeixement de l’operativa d’INIPRO

Durant l’interrogatori, l’exalcalde ha negat rotundament tenir coneixement de qui eren els treballadors d’INIPRO o de les tasques específiques que duien a terme. Ha assegurat que, en gestionar centenars de contractes municipals, era «materialment impossible» llegir-se el contingut detallat de cada decret, i que es limitava a confiar en els informes tècnics i econòmics que acompanyaven la documentació.

Transparència i auditoria després de l’esclat del cas

Ballesteros ha relatat que va tenir coneixement de les irregularitats quan el cas va transcendir als mitjans de comunicació. Segons la seva versió, la seva reacció immediata va ser ordenar «transparència total», convocant els grups de l’oposició per oferir-los accés a tot l’expedient sense restriccions. Així mateix, ha destacat que, després de la dimissió de l’aleshores gerent de l’IMSS, Antonio Muñoz, va encarregar una auditoria integral que va derivar en la recentralització de serveis a l’Ajuntament, en considerar que l’IMSS no disposava de l’estructura necessària per gestionar-los.

El paper de la confiança política i el ciberactivisme

L’exalcalde ha defensat la legitimitat dels grups de voluntaris i «ciberactivistes» que col·laboraven amb el PSC, comparant-los amb altres sectorials del partit. Ha negat haver planificat l’adjudicació de contractes per beneficiar aquestes persones i ha subratllat que, en un context de crisi econòmica, la tasca d’aquests grups era voluntària i tenia com a objectiu assessorar en l’elaboració de programes electorals i millorar la comunicació amb la ciutadania.

La relació amb els càrrecs de confiança

Finalment, Ballesteros ha reiterat que la designació de càrrecs com el d’Antonio Muñoz a l’IMSS o la delegació de competències en Victoria Pellegrín responien a criteris de confiança i trajectòria professional, i no pas a una estratègia per controlar la contractació. Ha conclòs la seva declaració insistint que, en tot moment, la seva actuació va estar guiada per les recomanacions dels tècnics municipals, que l’advertien que no signar els pagaments hauria estat més perjudicial per a l’administració.

PUBLICITAT