¡Hola, hola, reinas mías, Reietons de la meva vida! Després de tancar els micròfons d’aquest últim episodi del nostre Pride Podcast, encara tinc els pèls de punta i la purpurina ballant-me per tot el cos. He tingut el desvergonyiment, l’honor i el luxe absolut de seure a xerrar amb una autèntica deessa, una d’aquelles dones que no només obren camí, sinó que fan caure les parets a cops de tacó i dignitat: la guapa, la històrica, la meravellosa Carla Fortí!. Hem estat remenant el passat, recordant aquella Tarragona grisa i «de mossols» dels anys 90 on ser tu mateixa era gairebé un esport de risc, i us ho he de dir ben clar, carinyos: si avui podem sortir al carrer a celebrar qui som, és perquè valentes com ella van rebre les bofetades primer.
Escoltem de la seva pròpia veu, el viatge de la Carla és una lliçó de vida que us farà caure la llagrimeta però, sobretot, us encendrà el foc de la revolució a les venes. Des d’aquells viatges clandestins en tren on es plantava la perruca pèl-roja i es transformava lluny de les mirades de reüll, fins a convertir-se en la primera dona trans reconeguda oficialment als jutjats de la nostra ciutat. La Carla ens ha recordat que, tot i que ara tenim lleis i una miqueta més de llum, la lluita laboral i social de les persones trans continua sent una muntanya russa exigent. Però vigileu, reines, que aquesta dona ha triomfat amb Almodóvar, ha entrevistat el mateix Dalái Lama i ens deixa ben clar que cap ment petita ens arrabassarà mai la llibertat de brillar!
Així que ja ho sabeu, carinyos, cap de vosaltres pot faltar a la gran cita. Dissabte 13 de juny, a partir de les 10 del matí, vull veure la Plaça Corsini convertida en un mar de plomes, talons ben alts i orgull de la terreta. Hem de demostrar-li a tothom que Tarragona ja no és aquella ciutat avorrida i tancada, sinó un espai lliure on cap criatura hagi de fugir mai més per poder ser feliç. Jo ja estic preparant el meu millor outfit i passaré llista, reina, així que no em fallis! Perquè ho diu el lema, ho diu la Carla i ho crido jo des del fons del meu cor: juntes, carinyos… ¡juntes som imparables! ¡Visca l’orgull!
