L’Audiència Nacional situa un intent d’operació sobre el projecte Hard Rock de Tarragona dins la presumpta trama de tràfic d’influències i blanqueig que investiga al voltant de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.
Segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l’ACN, la interlocutòria recull un contracte signat l’1 d’octubre del 2021 entre dues empreses i el suposat intermediari de Zapatero, Julio Martínez, “per a la recerca d’oportunitats de negoci” amb una “contraprestació del 3%”.
La suposada trama va identificar el projecte Hard Rock de Tarragona, valorat en 2.000 milions d’euros. Amb tot, el jutge admet que “no consta cap pagament” relacionat amb aquesta operació i que, per tant, els contactes “podrien no haver-se materialitzat”.
Segons la documentació incorporada als informes de la UDEF, es tracta de contractes signats pel Grupo Aldesa i Consulenza Strategica, propietat de Julio Martínez Martínez.
La documentació recull que Martínez va demanar expressament que s’eliminés la paraula “comissió” del contracte. Aquest fet, segons el jutge, “permet inferir que l’operativa s’articularia mitjançant denominacions alternatives vinculades a suposats serveis d’assessorament, amb la finalitat d’encobrir l’autèntica naturalesa econòmica de les operacions”.
La interlocutòria afegeix que “aquest patró reprodueix el que s’ha observat en altres societats” i reforça la hipòtesi d’una estratègia orientada a “ocultar o disfressar pagaments de diversa naturalesa” mitjançant contractes aparentment mercantils.
4 milions pagats a societats
La resolució judicial també detalla pagaments de Plus Ultra a la suposada trama. Segons el jutge, la companyia aèria hauria abonat prop de quatre milions d’euros entre el 2020 i el 2025 a empreses vinculades a Julio Martínez Martínez i a l’entorn societari relacionat amb Zapatero.
Entre aquestes societats hi apareixen Análisis Relevante, Whathefav, Gate Center, Inteligencia Prospectiva o Softgestor. Segons el jutge, moltes d’aquestes empreses tenien una activitat limitada o poc acreditada, però movien imports elevats mitjançant facturació creuada, contractes d’assessorament i transferències internes.
La interlocutòria assenyala que Plus Ultra va començar a pagar a Análisis Relevante l’endemà mateix que la SEPI concedís l’ajuda pública de 53 milions d’euros. El jutge considera especialment rellevant que part dels contractes fossin signats abans de l’aprovació definitiva del rescat, cosa que interpreta com un possible coneixement previ de la decisió administrativa.
