La plataforma Dignitat a les Vies denuncia que el Camp de Tarragona continua sent un dels territoris més castigats per la crisi ferroviària. Retards, incidències constants, limitacions temporals de velocitat i la manca d’inversions són alguns dels principals problemes que, segons l’entitat, segueixen afectant els usuaris de Rodalies i Regionals.
En una entrevista a ‘Carrer Major’, el membre de la plataforma Adrià Alló ha explicat que la situació actual encara és complicada arran de les obres al Garraf, que obliguen els viatgers a combinar tren i autobusos substitutoris per arribar a Barcelona. Alló ha detallat que molts trajectes impliquen anar fins a Sant Vicenç de Calders, agafar un autobús fins al Prat de Llobregat i després tornar a pujar a un altre tren.
Des de Dignitat a les Vies consideren que els serveis regionals queden sovint “en terra de ningú”, ja que moltes inversions ferroviàries prioritzen l’àrea metropolitana de Barcelona i deixen al marge el sud del país.
La plataforma també ha tornat a posar sobre la taula la necessitat d’activar completament el nus ferroviari de Vila-seca. Segons Alló, aquesta infraestructura permetria connectar Tarragona amb Barcelona a través de l’alta velocitat en situacions d’afectacions com les actuals al Garraf, unes obres que podrien allargar-se entre tres i cinc anys.
Pel que fa a la recuperació de la normalitat anunciada per la Generalitat, Dignitat a les Vies assegura que es tracta d’una “trampa estadística”. Afirmen que, tot i que moltes vies ja estan obertes, el nombre de trens i la qualitat del servei continuen lluny dels nivells previs a les incidències de principis d’any.
Sobre el final de la gratuïtat dels abonaments, la plataforma defensa que el transport públic no ha de ser gratuït “perquè sí”, però considera que mentre no es garanteixi un servei fiable i de qualitat no s’hauria d’exigir als usuaris que tornin a pagar.
Dignitat a les Vies també reclama més transparència a Adif sobre les incidències i les limitacions temporals de velocitat, així com una millor comunicació amb els passatgers. Entre les seves principals reivindicacions hi ha posar “l’usuari al centre” de les decisions ferroviàries i tenir representació en els espais on es decideixen les afectacions i les alternatives de transport.
