Xavi Moya ha compartit el seu testimoni sobre l’addicció a l’alcohol i el procés de recuperació, posant el focus en la necessitat de trencar estigmes i entendre aquesta realitat com una malaltia.
L’addicció no desapareix
D’entrada, Moya és clar: el concepte “exaddicte” no és correcte. I és que, tal com explica, l’addicció és una malaltia crònica. Per tant, no es cura, sinó que es controla. Així doncs, es pot fer vida normal, però sempre amb consciència i treball constant.
L’origen i el punt de trencament
D’altra banda, Moya apunta que tot sovint comença amb l’alcohol, una substància socialment acceptada i present des de l’adolescència. En aquest context, si hi ha una certa vulnerabilitat emocional o biològica, el risc d’addicció augmenta.
Amb tot, el deteriorament és progressiu. I, en el seu cas, el punt d’inflexió arriba als 41 anys, després d’un intent de suïcidi. A partir d’aquí, demana ajuda i inicia un tractament en un centre especialitzat, fet que marca l’inici de la recuperació.
Recuperació, esport i conscienciació
Finalment, el procés de recuperació inclou diferents eines. Entre elles, l’esport, que acaba tenint un paper important en el seu dia a dia. Tot i això, Moya insisteix que la clau és el tractament i el treball personal.
En paral·lel, també posa èmfasi en la necessitat de trencar el silenci amb la normalització de l’alcohol. Per això, participa en accions de sensibilització i comparteix la seva experiència.
Escolteu l’entrevista completa i aprofundiu en el seu testimoni.
