El primer que em va venir al cap després de la derrota del Nàstic a Marbella és que sense Rebollo potser estaríem com el rival, amb un peu i mig a Segona Federació. Quan el porter és el teu millor jugador, mala notícia. I no és la primera, ni la segona, ni la tercera vegada.
Quina tristor, quina vergonya, quina llàstima, quin greu, quina decepció, quin descontent, quina mala imatge… Sincerament, necessitaria que algú m’expliqui que està passant allà dins. Perquè està passant alguna cosa. Sé que ningú dirà res eh, però alguna cosa està passant. Necessito que algú m’expliqui aquesta imatge de l’equip. No ho entenc. No és normal. No té sentit. Estàvem més que avisats i la resposta, la reacció, és la que vam veure a Marbella. L’entrenador disgustat amb l’actitud dels jugadors, els jugadors fent reflexions que ens obliguen a malpensar, targetes grogues que no s’entenen, un primer gol facilíssim pel rival…
Queden 5 partits per evitar el desastre absolut i la debacle total iniciada aquell 11 de maig de 2025. Moltes decisions anteriors ja eren més que qüestionables, però la d’aquell dia ho va desfer tot.
Però és que, a més a més, a banda de tota aquesta situació esportiva, tinc la sensació que durant els pròxims dies poden passar coses des de l’àmbit institucional. No sé si s’explicaran o no, de fet, aquesta setmana passada ja va haver-hi reunions que poden decidir el futur de l’entitat. Som un polvorí. Per totes bandes.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
