A la Rambla Nova de Tarragona, una de les zones més emblemàtiques de la ciutat, hi ha una figura que crida l’atenció dels vianants: l’estàtua de l’avi Virgili. Aquesta escultura representa un home gran assegut en un banc. Avui dia, és una de les icones més estimades pels tarragonins. Però, qui va ser realment aquest personatge?
Un personatge popular de la Tarragona del segle XX
Josep Virgili, conegut com l’avi Virgili, va ser un escriptor i linotipista tarragoní. Des de ben jove, es va interessar per la vida local. De fet, li agradava recopilar i transcriure notes publicades als diaris i revistes de l’època.
Va estudiar a l’escola pública Pau Delclòs. Més endavant, va entrar com a aprenent d’impressor a la casa d’Arís. Allí va aprendre l’ofici de linotipista i es va formar professionalment.
Durant la postguerra, però, va ser empresonat. El motiu va ser la impressió de fulletons antifranquistes. Així doncs, aquest fet demostra el seu compromís amb la llibertat d’expressió.
Un reconeixement a la seva tasca
A més de ser un home de gran saviesa popular, l’avi Virgili va destacar per la seva tasca cultural i social. Per aquest motiu, va rebre diversos reconeixements al llarg de la seva vida.
Entre els guardons més importants hi ha el Premi Tarragoní Fidel, atorgat per Òmnium Cultural del Tarragonès. D’altra banda, també va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1991. Aquesta és una de les distincions més prestigioses de Catalunya.
Un símbol de la memòria popular
L’estàtua de l’avi Virgili es va inaugurar l’any 2003. El representa assegut en un banc, tal com molts veïns el recorden. A més, la seva ubicació no és casual. Es troba a la Rambla Nova, on passava gran part del seu temps.
Per això, l’escultura s’ha convertit en un espai de trobada i record. Simbolitza la memòria popular i l’estima de la ciutat pels seus referents culturals.
Un símbol de Tarragona
En definitiva, l’avi Virgili és molt més que una estàtua. Representa totes aquelles persones que han deixat empremta a Tarragona. Gràcies a la seva dedicació, cultura i passió pel patrimoni local, avui continua viu en la memòria col·lectiva.
