Cada 8 de març, el lila es converteix en el color del Dia Internacional de les Dones. Apareix en pancartes, llaços i mobilitzacions arreu del món. Però aquest color no és casual, el seu significat està lligat a la història de les lluites obreres i feministes de principis del segle XX.
Les arrels del lila en el moviment obrer femení
A finals del segle XIX i inicis del XX, moltes dones treballaven en fàbriques tèxtils en condicions molt precàries. Jornades llargues, salaris baixos i espais insegurs formaven part del dia a dia de milers de treballadores, especialment als Estats Units i a Europa.
Un dels episodis més tràgics d’aquest context va ser l’incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist, a Nova York, l’any 1911. El foc va provocar la mort de 146 persones, la gran majoria dones joves treballadores, moltes d’elles immigrants. Les sortides bloquejades i la manca de mesures de seguretat van convertir l’incendi en una tragèdia que va sacsejar l’opinió pública.
El fum lila i el relat simbòlic
Amb els anys, aquest incendi s’ha associat simbòlicament al color lila. El relat popular explica que el fum que sortia de la fàbrica, barrejat amb els tints de les teles que s’hi confeccionaven, va adquirir tons violetes. Tot i que aquest detall no està documentat de manera literal, el simbolisme s’ha mantingut com a representació de la memòria de les dones treballadores i de la lluita pels seus drets.
El lila va acabar convertint-se en un color associat a la dignitat, la resistència i la reivindicació.
Del sufragisme al feminisme actual
Paral·lelament, el moviment sufragista ja utilitzava el porpra com a símbol de justícia i llibertat. Amb el pas del temps, el feminisme va adoptar el lila com a color propi, integrant la lluita pel vot, pels drets laborals i per la igualtat social.
Avui, el lila del 8M recorda aquestes arrels històriques i simbolitza una lluita que, més d’un segle després, continua viva.
