Durant gran part del segle XX, la Tabacalera va ser un dels principals motors industrials de Tarragona. Inaugurada a la dècada de 1920, la fàbrica de tabacs va marcar la vida laboral de generacions senceres i va convertir-se en un referent econòmic i social per a la ciutat.
Quan la sirena marcava el ritme
La jornada començava aviat. A primera hora del matí, els treballadors i treballadores arribaven a la fàbrica, on el so de la sirena indicava l’inici del torn. Les tasques estaven molt definides i sovint eren repetitives, especialment a les línies de producció i empaquetatge. El control del temps, la precisió manual i la resistència física formaven part del dia a dia.
Una fàbrica amb rostre femení
Una de les grans particularitats de la Tabacalera de Tarragona és que va ser, durant molts anys, un espai de treball majoritàriament femení. Per a moltes dones, va representar una oportunitat de feina estable i d’independència econòmica en una època en què no era habitual. Aquesta presència va generar una forta xarxa de suport i companyonia dins la fàbrica.
Quan la Tabacalera de Tarragona fabricava milions de cigars al dia
La Tabacalera de Tarragona va arribar a ser una de les fàbriques més grans i productives de tot el continent. Molts tarragonins passen cada dia per davant dels seus murs neoclàssics sense imaginar-se les xifres de vertigen que es movien allà dins. En la seva època daurada, el ritme de producció era tan frenètic que marcava, literalment, el pols econòmic de tota la província.
El tancament i la memòria
Des del seu tancament definitiu l’any 2007, el debat sobre què fer-ne no s’atura. Mentre algunes naus han renascut com a centres culturals o d’arxiu, bona part del complex continua esperant una rehabilitació integral.
