L’associació ATHENA, en 14 de Març Dia Mundial de les Altes Capacitats, ha reclamat mesures urgents perquè el talent no quedi desatès.
L’associació ATHENA ha alertat que el 97% de l’alumnat amb altes capacitats a Catalunya continua fora del radar del sistema educatiu. L’entitat, que agrupa famílies d’infants i joves amb altes capacitats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, ha fet pública aquesta denúncia coincidint amb el Dia Mundial de les Altes Capacitats i ha reclamat mesures urgents perquè el talent no quedi desatès a les aules.
Segons exposa l’associació, el lema triat enguany pel Departament d’Educació per a la campanya de preinscripció del curs 2026-2027, “Construïm futurs. Una educació inclusiva i de qualitat per començar a construir les persones que seran”, és inspirador. Ara bé, ATHENA considera que aquest missatge ha d’anar acompanyat de decisions concretes, i no pot quedar-se només en una declaració d’intencions.
Infraidentificació del talent a les escoles
La presidenta d’ATHENA, Marta De Mora, assegura que la realitat actual és preocupant. Segons remarca l’entitat, només un 0,3% de l’alumnat ha estat identificat oficialment amb altes capacitats, una xifra molt allunyada de l’estimació científica, que situa aquesta prevalença entorn del 10% de l’alumnat escolaritzat.
Aquesta diferència, per tant, implica que més de 130.000 estudiants a Catalunya podrien tenir altes capacitats sense rebre l’atenció educativa específica que necessiten. Això, a parer d’ATHENA, suposa una greu mancança del sistema, perquè deixa sense resposta educativa una part molt important del talent del país.
Dificultats per fer valer els informes externs
L’associació també denuncia que el problema no es limita a la detecció. A més, alerta que moltes famílies es troben amb obstacles fins i tot quan ja disposen d’un informe psicopedagògic extern que acredita les altes capacitats del seu fill o filla. Segons explica Marta De Mora, sovint aquests informes no són reconeguts pels centres o bé no es tradueixen en cap mesura concreta dins l’aula.
En aquest sentit, ATHENA considera que encara falta formació específica als centres educatius per entendre què són les altes capacitats i com s’ha d’acompanyar aquest alumnat. Per això, reclama que professorat i equips directius disposin de més eines i més coneixement per aplicar respostes ajustades a cada cas.
Més formació i aplicació real de la normativa
L’entitat defensa que la inclusió educativa ha de ser coherent amb el marc normatiu existent. Segons recorda, la normativa ja reconeix el dret d’aquest alumnat a una atenció adequada. Tanmateix, insisteix que ara cal garantir-ne l’aplicació efectiva amb mesures com els plans individualitzats, l’enriquiment curricular o la flexibilització quan sigui necessari.
ATHENA conclou que invertir en la detecció i en l’atenció de les altes capacitats a Catalunya és una aposta clara de futur. I, per tant, sosté que si realment es vol construir una societat més innovadora, crítica i preparada, cal començar per identificar, cuidar i potenciar el talent des de l’escola.
