L’excavació de la fossa comuna de la Bisbal de Montsant (Priorat) ha permès exhumar 48 soldats de la batalla de l’Ebre i dos militars republicans en nínxols del cementiri. A diferència de la majoria de les campanyes d’aquest tipus, els investigadors comptaven amb informació prèvia de les víctimes enterrades que prové de les anotacions d’intervencions de l’hospital de campanya a la cova de santa Llúcia i testimonis orals.
Segons aquestes fonts, s’haurien inhumat almenys setanta víctimes del conflicte, però finalment només s’han localitzat les restes d’una cinquantena de persones. Els investigadors apunten la possibilitat que la resta de víctimes fossin enterrades en altres punts del cementiri o en indrets que encara no s’han pogut determinar.
Els treballs d’excavació arqueològica a la fossa comuna del cementiri municipal de la Bisbal de Montsant han permès exhumar les restes de 48 soldats que van participar en la batalla de l’Ebre. La majoria de les víctimes es trobaven en posició decúbit dorsal, ben alineats i amb espais de pas entre els cossos. Es tracta d’un fet que suggereix que van ser enterrats amb temps, respecte i cura, un escenari poc habitual en aquest tipus de contextos. A aquestes víctimes se’n sumen dues més, un capità i un comissari republicans als nínxols 113 i 114 del cementiri. Segons la informació disponible, tots dos haurien mort accidentalment el 30 de juny de 1938 en un control a la carretera de la Torre de l’Espanyol i van ser enterrats l’endemà en una cerimònia solemne, però sense cap inscripció identificativa ni registre oficial de la seva inhumació.
Malgrat que finalment han estat cinquanta les víctimes recuperades, les dades recollides prèviament apunten que s’hi van inhumar fins a 70 persones, la majoria de les quals van morir durant la primera setmana de la batalla de l’Ebre a causa de les ferides patides. Alhora, es té constància que 67 d’aquestes persones eren soldats de l’Exèrcit Popular de la República i tres eren presoners franquistes.
Després de ser ferits al front, van passar els seus últims dies a l’hospital de campanya habilitat a la cova de santa Llúcia, a dos quilòmetres i mig del poble de la Bisbal de Montsant. Es tracta d’un equipament de primera urgència amb capacitat de fins a 150 llits que va tenir una “gran importància” per l’exèrcit republicà abans de l’establiment de punts sanitaris estables més pròxims a la línia de foc.
El veí Enric Masip assegura que tanca un cicle després que s’hagi obert la fossa comuna de la Bisbal de Montsant.
Malgrat tenir indicis de més víctimes enterrades a la zona i que s’han fet prospeccions a l’entorn immediat, la resta de persones documentades que van perdre la vida en el conflicte bèl·lic no s’han pogut localitzar. Segons els investigadors, és possible que algunes fossin enterrades en altres punts del cementiri o en espais que encara no s’han pogut determinar.
Aquest dimarts el Departament de Justícia ha fet una prospecció al carrer Jacint Barrau de Reus per tal d’ubicar el pou d’una possible fossa franquista, ubicada entorn de l’antiga fàbrica de Pich i Aguilera. Amb l’ajuda d’un georadar, els tècnics han inspeccionat el terreny.
L’Ajuntament de Reus va presentar el desembre un informe a la Generalitat de Catalunya identificant quatre localitzacions hipotètiques. Un testimoni va ubicar el pou amb restes inhumades el 1951, en un punt on hi va haver un camp de concentració franquista. La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, ha destacat que ara “es passa del testimoni oral a la memòria i el coneixement, a la ubicació de l’objecte i del lloc físicament”.
La intervenció consisteix en una prospecció amb georadar al mateix carrer Jacint Barrau en els quatre punts delimitats en una investigació de l’Arxiu de Reus. Dos són al mateix carrer i els altres dos al pati de l’institut Baix Camp. Un cop feta la inspecció, en dues o tres setmanes, la Direcció General de Memòria Democràtica hauria de publicar un informe amb les conclusions. Tot i la prospecció, no està garantit que es pugui localitzar el pou.
Memòria Democràtica ha iniciat aquests treballs després que al desembre passat, l’arxiu de la ciutat va presentar un estudi a la Generalitat on es determinaven quatre possibles llocs on podria trobar-se la fossa. En cas d’ubicar el pou, el Departament de Justícia podria fer una intervenció arqueològica per comprovar si hi ha restes humanes i llavors decidir si exhumar-les i dignificar l’espai.
