El canvi a la banqueta es va notar. L’efecte nou entrenador, aquest impacte immediat quan hi ha un canvi al capdavant de l’equip, es va veure clarament sobre la gespa del Nou Estadi. Molts nastiquers van sortir dient que “això és el que li demanen a l’equip”, encara que no servís per acabar guanyant al Sabadell. Molts van sortir pensant que si el Nàstic competeix les jornades que queden al nivell d’aquest passat divendres, aconseguirà salvar la categoria, fins i tot potser sense haver de patir fins al final.
Però precisament el problema és aquest, és que tornem a tenir sobre la taula la incògnita de si aquest rendiment tindrà continuïtat. Aquesta pregunta de si serà un punt d’inflexió, que ja ens hem fet diverses vegades durant aquesta temporada, i desafortunadament el desenllaç fins ara ha estat negatiu.
Personalment, mantinc la sensació que l’equip només serà capaç de mantenir un nivell com el de divendres si en aquests primers partits d’Alfaro, si en les dos, tres, quatre primeres setmanes que dura aquest efecte del canvi a la banqueta, aconsegueix sumar punts suficients com per obtenir un cert coixí que a la plantilla la faci creure i agafar confiança. Si això no passa, si al que faci l’equip no l’acompanyen punts, no sé jo si aquests jugadors no tornaran a caure, perquè és evident que el problema més important d’aquest Nàstic és la feblesa mental.
Divendres es van escapar dos punts que l’equip va merèixer guanyar, no se’ls pot recriminar res per aquest últim partit, però queden 10 jornades i la situació és la que és. Empatant, l’equip ha sortit del descens. Ara bé, han d’arribar victòries en aquesta recta final. Jo no sé si en caldran 5, 6 o potser amb 4 et valdrà per salvar-te. Però han d’arribar victòries.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
