Xavier Marcet, prestigiós consultor d’empreses escrivia aquest cap de setmana un article a La Vanguardia titulat: Hora de marxar? I deia, entre moltes altres coses…
Ens costa marxar. Ens costa deixar allò que ens identifica. Quan és el moment de marxar sense que hagi passat res greu? De vegades els altres ho veuen abans que un mateix. Com es pot evitar esllanguir-se i desdibuixar el propi llegat? Hi ha gent que defineix trajectòries de gestió brillants que s’entelen per quedar-se uns quants mesos o anys més del que seria idoni. No és una reflexió fàcil per a ningú. Marxar a temps és un art. Marxar tard és ser un mal CEO d’un mateix.
I Marcet, en aquest article, enumera “uns quants suggeriments a tall d’alerta per reflexionar sobre quan és un bon moment per deixar pas:
- Quan ja no brillen els ulls.
- Quan ja no aprenem
- Quan acumulem excuses per tapar uns resultats que s’estanquen o decreixen.
- Quan deixem d’inspirar.
- Quan som conscients que cada vegada manem més però influïm menys.
- Quan ningú ja no ens diu que no.
- Quan sentim que canviem més poc a poc que el nostre entorn.
- Quan les nostres agendes ja no tenen sentit. Quan el joc de propòsits i llegats forma part del passat i ja no entra al calendari. La inèrcia ho colonitza tot.
Remata Xavier Marcet: M’ha tocat viure situacions molt difícils en empreses familiars per fundadors omnipresents que no van saber donar relleu. He viscut molts casos de falsa successió: decideixen marxar però no marxen, i la seva ombra és massa densa. No som imprescindibles, encara que puguem ser molt necessaris. Saber quan és el moment de marxar no suposa cap final.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA