Per culpa del Toni i l’Adrià he activat el cagómetro. La setmana passada coincidien a dir que és fonamental que l’efecte entrenador tingui el seu resultat en punts. Doncs dues jornades, 1 de 6. I amb un partit a Algeciras novament molt fluix. Cagómetro activat.
A veure, sóc dels que fa mesos tinc molt assumit que no jugaríem la promoció d’ascens (ja no parlo de l’ascens directe). Però també sóc dels que pensava que no hauríem de patir per assolir la permanència. Des d’aquest cap de setmana no tinc les coses tan clares. I desitjo equivocar-me una vegada més.
La mala imatge de l’equip a Algeciras, que no va donar continuïtat a la que es va oferir davant el Sabadell, ha activitat definitivament els meus temors. Perquè amb el relleu d’entrenador tots esperàvem un canvi, però sobretot que tingués durada. 1 punts de 6. Un altre partit ruïnós de l’equip.
No vivíem una situació similar des de la temporada 1989-1990. Aquella va ser la darrera temporada a la tercera categoria del futbol estatal que el Nàstic estava en descens a la jornada 29. A falta de nou partits per acabar la lliga. Els nostàlgics recordareu que aquella temporada van arribar jugadors com Moncalean, Muguruza, Barral, Lázaro, Rementería, Taínta o Orúe que semblava que ens havien de donar grans alegries. Vam acabar baixant.
Vull creure que acabar sortint, però ja comencem a pensar més en la fe que en el futbol. Mal negoci.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
