La situació a Veneçuela ha viscut un gir de gran impacte internacional després de l’operació militar dels Estats Units del passat 3 de gener, que va acabar amb la captura del president Nicolás Maduro i el seu trasllat als Estats Units sota acusacions de narcotràfic. Washington defineix l’actuació com una operació policial, però nombrosos governs i organismes internacionals la consideren una vulneració greu del dret internacional.
A Carrer Major en parlem en profunditat amb el professor Joan Casanovas Codina, professor titular d’Història d’Amèrica a la Universitat Rovira i Virgili, que ha advertit que aquesta acció suposa “una intervenció netament imperial” sense cobertura legal ni de les Nacions Unides ni del Congrés nord-americà.
Casanovas ha situat els fets en una dinàmica històrica d’intervencions dels Estats Units al Carib i a l’Amèrica Llatina, que —segons ha explicat— s’han intensificat en un context de dificultats internes als Estats Units i de pèrdua de pes en altres escenaris internacionals com la guerra d’Ucraïna. A parer seu, l’operació a Veneçuela respon també a una estratègia de distracció política i mediàtica.
El professor ha alertat que les conseqüències poden ser greus per a l’ordre internacional: erosió del paper de les Nacions Unides, deteriorament de les relacions nord-sud i tensions creixents entre blocs geopolítics. En aquest sentit, ha apuntat que actors com la Xina i Rússia podrien reforçar el seu paper en defensa del sistema multilateral, mentre que a l’Amèrica Llatina es podrien impulsar iniciatives diplomàtiques pròpies per protegir la sobirania regional.
Pel que fa al futur de Veneçuela, Casanovas ha estat clar: “Ens trobem en una incertesa total”. Ha descartat fer pronòstics tancats i ha recordat que les intervencions militars no garanteixen ni estabilitat política ni control efectiu dels recursos, com ja s’ha vist en altres conflictes recents. De moment, el país queda immers en un escenari obert, amb conseqüències que poden anar molt més enllà de les seves fronteres.