La proposta de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys ha reobert el debat sobre l’impacte de les tecnologies digitals en la infància i l’adolescència. Aquest tema ha suscitat opinions dividides, ja que implica qüestions tècniques, de privacitat, educatives, de salut mental i de seguretat.
Per aprofundir en les implicacions d’aquesta mesura, hem parlat a ‘Carrer Major’ amb Oriol Ríos i Josep Domingo, experts i investigadors de la Universitat Rovira i Virgili. Ríos i Domingo han analitzat les diferents dimensions d’aquesta proposta, com els mecanismes tècnics per verificar l’edat dels usuaris.
Entre ells, el més senzill és confiar en l’usuari i preguntar-li si és major de 16 anys, tot i que aquest mètode és vulnerable a falsificacions. D’altra banda, també existeixen solucions més segures, com la verificació a través d’una tercera part o la verificació biomètrica de l’edat, tot i que aquesta última encara no és completament fiable.
Pel que fa a l’impacte psicològic de la mesura, ambdós experts coinciden que, tot i que la prohibició podria reduir alguns perills, cal que s’acompanyi d’una formació contínua per part dels docents i les famílies, així com d’una educació digital crítica. El professorat ha de formar els joves en la consciència crítica sobre els perills d’internet i fomentar una actitud responsable davant les xarxes socials.
A més, es destaca que les plataformes de xarxes socials han estat dissenyades per ser addictives, i els experts comparen aquesta addicció amb la del tabac o l’alcohol. Tot i que les estratègies educatives són fonamentals, no són suficients per protegir els menors si no es complementen amb mesures normatives i fiscals per les empreses.
En conclusió, la proposta ha generat un gran debat i, tot i que hi ha consens sobre la necessitat d’educar i sensibilitzar els joves, molts experts creuen que la prohibició és una mesura necessària, però hauria de ser part d’un conjunt de polítiques més àmplies per protegir la salut pública.