La pressió estètica no és un fenomen nou, però sí que ha evolucionat amb els anys, especialment amb la irrupció de les xarxes socials. Aquestes plataformes han intensificat les exigències sobre el cos i la imatge, afectant especialment les dones des de molt joves i durant tota la seva vida. Aquests patrons de bellesa imposats poden tenir greus conseqüències en l’autoestima, la salut mental i la salut física de les persones.
En parlem a ‘Carrer Major’ amb l’experta Lorena Sales, psicòloga del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, qui explica com la pressió estètica es construeix i ens afecta. Sales aclareix que la bellesa no es basa únicament en l’estètica física, sinó que té a veure amb l’autorealització i el desig personal. “Una persona que viu d’acord amb si mateixa, que es dedica a allò que li agrada, és la que realment desprèn llum i atrau els altres”, assegura Sales.
Segons la psicòloga, les xarxes socials han canviat les regles del joc, ja que presenten una imatge idealitzada de la vida quotidiana, que pot generar insatisfacció personal. En particular, els adolescents són molt vulnerables a aquesta pressió, ja que busquen encaixar i ser acceptats en els grups socials. Això els pot portar a adoptar estils de vida i imatges que no els representen realment.
Aquesta pressió pot desencadenar trastorns de la conducta alimentària, així com problemes d’autoestima i salut mental. A més, l’exigència de complir amb uns estàndards físics es manté al llarg de la vida, sense tenir en compte l’envelliment natural i les transformacions del cos.
Per resistir aquesta pressió, Sales destaca la importància d’aprendre a formular-se preguntes i a ser pacient amb un mateix, evitant actuar de manera automàtica segons les expectatives externes. A nivell social, la psicòloga creu que cal canviar la imatge idealitzada que transmeten els mitjans de comunicació i la publicitat, i apostar per representacions més reals i diverses de les persones.
