El vocabulari dels adolescents evoluciona a gran velocitat i, sovint, esdevé incomprensible per a bona part de la població adulta. A ‘Carrer Major’, el criminòleg Jordi Palau ha analitzat aquest fenomen lingüístic i cultural que evidencia la distància entre generacions.
Segons Palau, els joves creen un “codi propi” per diferenciar-se dels adults i reforçar la seva identitat. Expressions com bro, cringe o NPC formen part d’un llenguatge compartit que, en molts casos, els adults majors de 35 anys tenen dificultats per interpretar.
Un dels exemples més curiosos és el gest i l’expressió 6-7, molt popular entre adolescents. Tal com explica el criminòleg, es tracta d’un concepte ambigu que pot significar pràcticament qualsevol cosa: des d’un resultat escolar “entre bé i notable” fins a una manera informal de respondre “com està la situació”. Aquesta indefinició és, precisament, part de la seva gràcia i del seu èxit.
L’entrevista també ha abordat l’impacte de l’anglès i de les xarxes socials en el vocabulari juvenil. Termes com estalquejar —derivat de stalking— fan referència a observar les xarxes socials d’algú de manera discreta, especialment d’un crush, és a dir, un amor platònic. En aquesta línia, també destaca el concepte ghosting, que descriu l’acte de desaparèixer sobtadament d’una conversa o relació digital sense donar explicacions.
El món dels videojocs és una altra font clau d’aquest llenguatge. Expressions com laguejat o buguejat s’utilitzen per descriure la sensació d’estar desconnectat o lent, mentre que NPC s’empra per referir-se a una persona amb poca iniciativa o sense protagonisme.
Un altre terme en auge és funat, d’origen sud-americà, que defineix la situació d’algú exposat públicament a les xarxes i sotmès a crítica social. També apareixen expressions com rentar —quan alguna cosa “surt a compte”— o tanquejar, que implica dedicar temps i esforç per millorar en alguna activitat.
Finalment, Palau ha destacat l’ús constant de muletilles com en plan, equivalent al popular o sigui de generacions anteriors, o expressions com lit i real, utilitzades per confirmar que alguna cosa és literal o veritable.
El criminòleg conclou que aquest fenomen no és nou: cada generació ha creat el seu propi argot. La diferència actual és la velocitat amb què es difon a través de les xarxes socials i els entorns digitals, fet que accelera la transformació del llenguatge juvenil.