El Doctor Francesc Bobé va rebre divendres la distinció de Col·legiat d’Honor en els Premis Antonius Musa que entrega el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. N’hem parlat amb ell a ‘Carrer Major’. El guardó posa en valor la seva trajectòria professional, el compromís amb la sanitat pública i la seva tasca de sensibilització sobre les desigualtats en l’atenció a l’ictus.
Bobé va patir un ictus greu l’any 2018, que li va provocar una afàsia total i el va obligar a deixar l’exercici de la medicina. Tot i això, ha convertit la seva experiència com a pacient en una veu activa per denunciar mancances del sistema sanitari i reivindicar una atenció més equitativa i humana.
El doctor ha explicat que, tot i ser conscient des del primer moment que estava patint un ictus, el que més el va marcar va ser viure en primera persona el funcionament del sistema. Ha assegurat que l’atenció als pacients amb ictus “hauria de canviar” i ha insistit que el temps és clau: “En l’ictus, el temps no és or, és cervell”.
Bobé ha denunciat especialment la manca d’accés continuat a la trombectomia mecànica al Camp de Tarragona, un tractament que considera determinant per reduir mortalitat i seqüeles greus, i que actualment no està disponible les 24 hores del dia. Segons ha explicat, aquesta situació genera greus desigualtats territorials, especialment per a les persones que viuen al sud del país o a les Terres de l’Ebre.
El metge també ha posat l’accent en la recuperació post-ictus, remarcant la falta de recursos públics, com la logopèdia, que moltes persones han d’assumir de manera privada. En el seu llibre Codis i recuperació física i mental, Bobé recull la seva experiència com a “metge malalt” i reflexiona sobre tot allò que caldria millorar, tant a nivell assistencial com social.
Pel que fa al reconeixement rebut, Francesc Bobé s’ha mostrat emocionat i ha destacat que prové dels seus propis companys de professió. Tot i no poder exercir des del 2018, assegura que continua treballant pel benestar de la comunitat: “Ja que no puc treballar per la família, treballo per la comunitat”.
Finalment, ha fet una crida a la societat i a les institucions perquè l’ictus sigui abordat amb més consciència, recursos i humanitat, recordant que és una malaltia que pot afectar qualsevol persona i que requereix respostes ràpides i justes arreu del territori.
