El Nàstic ha tallat la mala dinàmica de resultats, és una evidència. Son 4 punts dels últims 6 i contra equips molt similars a tu, equips cridats a estar dalt que no estan passant una bona temporada. Ara bé, tots sabem, i Cristóbal Parralo el primer, que si l’equip no creix i millora futbolísticament, el futur del Nàstic és molt clar: patir pel descens fins al darrer segon. I, personalment, crec que rendint com els darrers sis partits és difícil imaginar que l’equip pugui salvar-se, aquesta és la realitat.
La resta d’equips que estan allà, afortunadament lluitant per evitar només una plaça, perquè els altres quatre semblen ja condemnats, competeixen molt millor que el Nàstic des que l’equip va perdre a Antequera.
Aquest panorama pot canviar, radicalment, queden 16 jornades. Un món, un món. I sobretot en una categoria en la qual el descens i el play-off estan separats per només sis punts després de 22 jornades. Això implica que hi ha moltíssims equips en aquest curtíssim marge de punts.
A això es vol agafar el club quan parla de versió optimista. Tant de bo d’aquí a poques setmanes ens hi puguem agafar tots amb algun argument, pero no ens enganyem, ara mateix, ni ells mateixos s’hi agafen. Ni el cos tècnic i jugadors, ho evidencien les darreres declaracions de Parralo i els futbolistes, i tampoc el club. Que aquest mateix dimecres recorressin a demanar unitat és la prova evident de que saben en quina situació estem, sobre la gespa i institucionalment.
I deixeu-me dir, que les persones que dirigiu el Nàstic demaneu unitat… No sé jo si us podeu permetre exigir gran cosa a l’aficionat del Nàstic, de veritat, però es que unitat… Unitat… Allò que tenieu, sabieu que tenieu, i no només en cap moment vau voler aprofitar, sinó que vau optar per eliminar-ho. Ara demanem unitat perquè estem al límit, ja vec que començarem amb allò de repartir carnets de nastiquer… L’aficionat del Nàstic no deixarà mai sol al club, recalco això, al club.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA