Una altra derrota, un altre director esportiu, un altre ultimàtum… I seguim. Aquest és el funcionament del Nàstic, el que més s’acostuma a donar des de fa molts anys. Ho poden intentar tapar gràcies als últims, però la realitat és la que és, la que vivim avui.
El club no deixa de prendre decisions que evidencien que res té cap sentit. Res. El surrealisme torna a regnar al club, una altra vegada, una altra temporada, i veure com acaba.
Li ha tocat a Noé Calleja, una víctima més, una altra persona que surt del club i, més enllà de que hagi fet millor o pitjor la feina, o li hagi sortit millor o pitjor la feina que hagi pogut fer, estic segur que és una altra persona que surt del club pensant que així, tal com es fan les coses i com les ha vist des de dins, el Nàstic no pot créixer, i no parlo dels objectius esportius precisament.
I dic una altra persona, una més, perquè és el pensament de pràcticament tots aquells que han passat pel club els darrers anys i han acabat sortint-ne, la majoria de vegades per un context amb el qual és impossible batallar. I potser Cristóbal Parralo serà el següent. Tot apunta que així serà si no guanya dissabte a l’Eivissa. I també estic segur que si marxa, serà amb el mateix pensament que els anteriors.
A sobre, el club planteja que sigui Joan Oriol el relleu. Compte que no dic que sigui una opció ni tan sols dolenta en el context esportiu que es dona i la situació socioeconòmica del club, però no deixa de fer una mica de gràcia, que aquells mateixos que van pensar que la millor opció era que ja n’hi havia prou del Joan Oriol jugador, perquè també formava part d’aquella base de la temporada passada, li van donar el juvenil i ara, només uns mesos després, es pot convertir no en el capità del primer equip, que és el que era, sinó en l’entrenador. I ho seria per complir amb un perfil similar al d’un entrenador que van decidir fulminar fa menys d’un any quan estava en play-off a dues jornades del final del campionat.
I deia que fa una mica de gràcia perquè, evidentment l’afició ho pateix, i molt, però siguem clars, els que prenen les decisions, tenen, senzillament, el que es mereixen.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA