Toca no equivocar-se. No passar-se de frenada. La victòria al camp de l’Atlético Madrilenyo va ser absolutament inesperada. M’atreveixo a dir que, igual o més sorprenent va ser el rendiment de l’equip. Ni molt menys perfecte, però ni molt menys. Ara bé, tremendament millor que en les setmanes anteriors. I per tot això, perquè tot plegat és una gran notícia, segurament ho vam celebrar amb més èmfasi que una situació més natural. I dit sigui de pas, crec que tocava, em sembla genial.
Ara bé, quan passen les hores i tot es refreda, és quan toca no equivocar-nos. La victòria té condicionants per poder ser un punt d’inflexió? Sí. Això implica que ho serà? No ho sabem. I toca evitar pensar que ja està fet. Res canvia si el triomf i la imatge no serveix a l’equip per canviar el que ha estat fent des de fa moltes setmanes.
L’oportunitat és idíl·lica. Diumenge a la tarda, coincidint amb la festa prèvia dels 140 anys del club i amb un Nou Estadi que espera una bona imatge a les graderies. Tot s’uneix. Però a l’equip fins ara les situacions de pressió l’han superat, és la realitat. Amb la victòria a Madrid ningú hi comptava, menys després de l’1 a 0, i amb la sensació de no tenir ja res a perdre va sortir el millor Nàstic. Veurem a partir d’ara si per casualitat o no, i si quan l’equip competeix amb certa obligació pot mantenir el nivell dels segons 45 minuts de l’altre dia.
És una incògnita el partit davant l’Antequera, així s’ha de prendre. Com una incògnita i una oportunitat per agafar una distància amb el descens que aporti una tranquil·litat que fa moltes setmanes que no existeix. Per res més. Necessita encadenar-ne diverses per confirmar aquest canvi d’imatge, per merèixer que es deixi de parlar de descens i es parli d’una altra cosa, per permetre que una afició es torni a il·lusionar… Cal molt més que una victòria al camp del líder. I diumenge és la primera oportunitat.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA
